Papers d'esports

La demanda que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha posat contra el Comitè Olímpic de Catalunya (COC) reclamant danys i perjudicis per l’ús dels termes olímpic, comitè, Jocs i el símbol de les anelles olímpiques, té moltes lectures. M’interessa destacar un fet que sembla que tots plegats hem oblidat. Els Jocs Olímpics són una competició privada, organitzada per una entitat privada, el Comitè Olímpic Internacional (COI), que està formada per altres entitats privades, el COE, per exemple, però que tots plegats hem omplert d’universalitat, d’estar per sobre del bé i del mal i de ser-ho tot en l’esport. I no és veritat. L’esport ni comença ni acaba en els Jocs Olímpics. La idea de l’olimpisme és universal, però el pas del temps i els condicionants polítics, socials i econòmics l’ha convertit en pur mercantilisme. El COE està dient que el terme Juegos Olímpicos, és seu. És com si Amnistia Internacional digués que el concepte drets humans és de la seva propietat i que cal pagar per usar-lo. Tot plegat una animalada, vingui del COE, del COI o del comitè olímpic de qualsevol país.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 4 de juliol  del 2003)