Papers d'esports

El programa dels Jocs d’Atenes constarà dels mateixos 28 esports que es van disputar fa quatre anys a Sydney, i per primer cop en vint anys, des de Los Angeles 84, no s’hi haurà afegit cap esport nou respecte dels Jocs anteriors. El programa olímpic havia crescut constantment des del 1984, quan es van disputar 221 proves de 21 esports. A Atenes es disputaran 301 proves. La renovació del programa està bloquejada fins després d’Atenes per la negativa del ple del COI a acceptar els canvis que es volien proposar en la 114a sessió, que es va fer el 2002.

El programa dels Jocs és un dels punts més calents de l’olimpisme. Totes les federacions hi volen ser perquè s’hi juguen el futur -les federacions presents a Sydney es van repartir 190 milions de dòlars-. Ser en el programa olímpic suposa una projecció mediàtica, amb els corresponents beneficis econòmics, molt difícil d’assolir en unes altres circumstàncies.

El novembre del 2002, el comitè executiu va presentar en la 114a sessió una proposta per excloure el beisbol, el softbol i el pentatló modern del programa dels Jocs de Pequín i eliminar també diverses proves en altres esports. A canvi, es proposava incloure el golf i el rugbi a 7 sempre que hi participessin els millors jugadors. El president del COI, Jacques Rogge, va afirmar en la inauguració del ple que es va fer a Mèxic que era «molt necessari plantejar-se la reducció de les dimensions i els costos dels Jocs perquè es puguin organitzar de manera òptima en el futur». Els membres del COI, però, no van donar suport al president i van forçar a ajornar la decisió sobre el programa olímpic del 2008 fins després dels Jocs d’Atenes. Aquesta decisió, presa amb 117 vots a favor, 2 en contra i 4 abstencions, asseguraria la continuïtat dels tres esports amenaçats en el programa del 2008, ja que la Carta Olímpica impedeix fer una reforma del programa amb només quatre anys de marge. Rogge va afirmar que el COI no es podia oblidar dels milions de persones que practiquen esports molt populars que no estan en el programa olímpic i que hi voldrien ser.

L’informe de la comissió del programa olímpic sobre el programa del 2008 anava més enllà de proposar l’eliminació del beisbol, el softbol i el pentatló modern. També proposava eliminar l’eslàlom (piragüisme), el concurs complet (hípica), la marxa atlètica (atletisme), la lluita lliure o la grecoromana, la prova sincronitzada per equips (natació), els pesos lleugers (rem), els dobles mixtos (bàdminton) i proves sense determinar de vela i de tir. La comissió va recomanar no acceptar les peticions d’admissió de noves disciplines com el futbol sala (federació de futbol), boxa femenina (boxa) i aeròbic i esports acrobàtics (gimnàstica). La comissió també recomana no acceptar les setze demandes d’inscripció de nous esports als Jocs: tres (patinatge, polo i surf) perquè no compleixen l’apartat de la Carta Olímpica que diu que han de ser practicats a 75 països de quatre continents pel que fa als homes i 40 països de tres continents en les dones; dos (bridge i escacs) perquè són esports cerebrals en els quals el jugador no fa un esforç físic, i deu (esports aeronàutics, billar, petanca, dansa esportiva, bitlles, racquetball, esquí nàutic, esquaix, activitats subaquàtiques i wushu) perquè no aportarien cap valor suplementari al programa. Finalment, recomana no afegir el karate al programa del 2008, i sotmetre’l a un altre examen per veure si hi pot tenir lloc.

El 1896, a Atenes, es van disputar nou esports. El 1936, a Berlín, el programa va constar de dinou esports, dels quals divuit encara s’hi mantenen. Del 1936 al 2004, per tant, han entrat deu esports nous en el programa olímpic, cinc des del 1988. Durant els primers anys dels Jocs, que un esport fos o no olímpic depenia de la voluntat dels membres del COI, de l’estructuració de l’esport internacional i dels interessos de la ciutat seu. El 1949, el COI va introduir la primera mesura de representativitat: per ser als Jocs, un esport s’havia de practicar en deu països. El 1956 va pujar a 20 països i el 1971, a 25. El 1979 s’introdueix un doble canvi. A més de la quantitat de països, 40 en aquest cas, cal que siguin de tres continents diferents. Per primer cop s’estableix un límit en els esports femenins: 25 països de dos continents. Actualment els criteris són 75 països de quatre continents en homes i 40 i tres en dones. Un cop superada aquesta primera barrera, el programa olímpic no s’acaba fent sota criteris únicament esportius. El programa ha de combinar l’esperit d’universalisme de l’olimpisme amb la qualitat de qualsevol espectacle. Hi han de poder participar esportistes de tot el món, però també hi han de ser els millors. O sigui, una combinació d’esport, geopolítica i màrqueting. Si el taekwondo, el tennis de taula o el bàdminton són en els Jocs, les possibilitats del continent asiàtic de guanyar medalles augmenta considerablement. El mateix passa amb l’increment de nombre d’esports amb presència femenina. Compleix l’ideal olímpic -no discriminació per raó de sexe, raça o religió-, és una gran operació de màrqueting -la meitat del públic potencial és femení- i obre una via d’èxit a tots els països, que poden invertir en esports i proves femenines noves, sense haver de superar el pes de la tradició ni la història.

Es miri com es miri el programa, però, l’atletisme (46 proves) i la natació (44 proves) copen quasi el 30 per cent de les proves que es disputen i, plegades, acumulen tantes proves com els catorze esports més petits.

Benefici, atracció, tradició i per a homes i dones

I en quins criteris es basa la comissió del programa olímpic del COI per establir les seves recomanacions? En l’informe adreçat al comitè executiu, la comissió estableix els principis que l’han guiat a fer les propostes que ha fet i no unes altres. Entre les consideracions generals, s’afirma que qualsevol canvi que es faci en el programa ha de beneficiar el moviment olímpic i representar un valor i una atracció suplementària per als Jocs; que el programa ha d’aplegar diferents tipus d’esports (per equips i individuals, en sala i a l’aire lliure) i que les tradicions olímpiques de l’era moderna han de ser preservades i presents en el futur programa olímpic. Així mateix s’indica que, tal com es diu en la Carta Olímpica, només els esports que es practiquen en la neu i el gel han de ser inclosos en el programa dels Jocs d’Hivern. D’aquesta manera s’exclou la possibilitat que els esports que no caben en els Jocs d’Estiu siguin exiliats cap als d’Hivern. La comissió afirma també que, en el futur, l’admissió o exclusió d’un esport hauria de ser competència de la comissió executiva del COI i no de l’assemblea, com passa ara.

També es fan unes consideracions específiques als diferents esports: el programa olímpic no ha de reflectir el programa dels campionats del món de cada esport; cal evitar proves similars, artificials i molt nombroses destinades als mateixos atletes; l’interès del públic i dels mitjans de comunicació per un esport és un factor important a considerar, ja que es tracta d’un element essencial per a l’èxit dels Jocs. Finalment, és imprescindible que sigui practicat tant per homes com per dones i doni una importància particular a la joventut i el desenvolupament.

Quatre proves noves, tres d’eliminades

El programa dels Jocs del 2004 té una prova més que el del 2000. Aquest és el balanç final de l’eliminació d’una categoria en boxa, en lluita lliure i en lluita grecoromana en categoria masculina, i la incorporació al programa de la lluita lliure femenina, amb quatre proves. En esgrima hi entra el sabre femení, però en surt el floret femení per equips, i en vela la classe Yngling per a dones substitueix la Soling. També hi ha canvis en la quantitat d’esportistes presents en els diferents esports. El futbol, la gimnàstica, l’halterofília, la lluita, el pentatló modern, el waterpolo i el taekwondo tindran més esportistes a Atenes que a Sydney, mentre que la boxa, el piragüisme, el judo, l’hípica i el tir en tindran menys.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 12 d’agost del 2004)