Papers d'esports

Els Jocs d’Atenes han tingut un rècord de participació, amb la presència de 202 comitès olímpics nacionals (CON), tres més que els que van ser a Sydney i 11 més que no pas membres tenen les Nacions Unides. L’universalisme és un dels objectius de l’olimpisme i pel que fa a la participació, s’aconsegueix. Una altra cosa és com es tradueix aquesta presència de CON en tres nivells, la participació, els finalistes i les medalles. L’universalisme, doncs, és menor del que diuen els 202 CON participants i que, en molts casos, la presència d’aquests CON es redueix a ser a la desfilada i a participar en algunes proves d’atletisme i de natació gràcies a les invitacions que atorga el COI.
Dels 202 CON que han estat a Atenes, 75 han aconseguit com a mínim una medalla de bronze. Si més no d’acord amb el medaller oficial quan es van tancar els Jocs. Mentre esperem que es pugui analitzar tot el que ha passat a Atenes, ens hem de conformar amb les dades dels Jocs del 2000. A Sydney, 107 dels 199 CON participants van tenir algun esportista en una final, 80 van guanyar com a mínim una medalla de bronze i 51 van assolir una medalla d’or. La delegació més important, Austràlia, amb 635 esportistes, equivalia al conjunt de les 114 delegacions més petites.
El CON que va aconseguir més títols, els Estats Units, va guanyar tantes medalles com els 42 CON menys recompensats. Aquestes dades són extretes de la tesi doctoral del geògraf francès Nicolas Chamerois titulada La mondialisation des Jeux Olympiques de Séoul (1988) à Sydney (2000) i que apareix citada en el llibre L’Olympisme de Jean Pierre Augustin i Pascal Gillon.
L’universalisme olímpic actual l’ha anat construint la política internacional i el COI l’ha sabut conduir amb una política combinada de reconeixement dels comitès, d’elaboració del programa i d’invitacions. Dels 199 CON presents a Sydney, una trentena, un 15 per cent, hi van participar perquè el COI va voler, no gràcies al seu nivell esportiu. La clàusula que permet la participació de dos esportistes -un home i una dona- en atletisme i natació; els criteris continentals que reserven una o més places en els diferents esports, així com les invitacions en altres esports permeten participar a molts països.
Dels 58 CON que van tenir a Sydney una delegació de cinc o menys atletes, 27 presenten el perfil típic dels convidats: presència en atletisme i, de vegades, també en natació, d’un o dos atletes de sexe diferent en les proves de curses i amb marques molt discretes. D’aquests 27 CON, 15 són africans; 7, asiàtics; 4, americans, i un, d’Oceania. Una desena de països més són presents en més d’un esport gràcies a les invitacions. Sense la intervenció del COI, la festa olímpica no seria universal.
L’anàlisi de la participació no es pot fer mirant només el nombre de CON presents. A Sydney hi van participar uns 10.500 esportistes de 199 CON. O sigui, una mitjana de 53 esportistes per CON. Res més lluny de la realitat. El 49 per cent dels CON tenien delegacions de menys de 10 atletes; en total, 429 atletes, un 4 per cent del total. En canvi, un 7,5 per cent dels CON tenen més de 200 esportistes, aplegant el 48 per cent del total de participants. De totes aquestes dades es pot concloure que una quarta part dels CON participants a Sydney no van ser res més que figurants i que més de la meitat només tenen una presència limitada, reflectint simplement l’estat de desenvolupament del món.
(Article publicat a El 9 Esportiu l’1 de setembre del 2004)