Papers d'esports

Tres campions olímpics d’atletisme obligats a tornar les seves medalles d’or. No s’havia vist mai. Els hongaresos Robert Fazekas (disc) i Adrian Annus (martell), i la russa Irina Korzhanenko (pes) no van superar els controls antidopatge a Atenes i van quedar davant del móm com uns tramposos. Com la velocista nord-americana Kelli White en el mundial del 2003, el marxador rus German Skurygin en el mundial del 1999, el llançador de pes rus Alexander Bagatx en el mundial del 1997 i el cas més sonat de tota la història del dopatge, el del canadenc Ben Johnson a Seül. Tots ells no van superar els controls després de guanyar en uns Jocs o un campionat del món a l’aire lliure.
La història de l’atletisme està plena d’atletes que van batre el rècord mundial, o van ser campions olímpics, mundials i europeus i que, abans o després de guanyar aquests títols, van donar positiu en un control antidopatge i van ser sancionats en ferm. En el quadre adjunt hi figuren aquests noms i els anys en què van obtenir els èxits i van donar positiu. La majoria conserven els seus títols perquè els positius no van ser en les competicions en què els van aconseguir.
Els resultats dels controls i els càstigs han anat evolucionant amb el pas dels anys. Dir que ara l’esport és més brut perquè hi ha més controls és un error. Ara és més net perquè cada cop és més difícil que els infractors d’escapin. Si miren la llista veuran que només hi ha una atleta de la RD Alemanya, quan ara tothom sap que els responsables de l’esport d’aquell país dopaven sistemàticament els seus esportistes. El cas d’Ilona Slupianek és dels que exemplifica el que era la lluita contra el dopatge en els anys 70. L’alemanya va donar positiu el 14 d’agost del 1977 en la copa d’Europa -que l’RDA va guanyar malgrat la seva desqualificació-. En aquell moment tenia una marca personal de 21,79 m. Va rebre una sanció d’un any i va reaparèixer el 15 d’agost del 1978 amb un llançament de 22,06 m. Quinze dies més tard guanyava el títol europeu, i hi afegiria més tard els guardons que s’assenyalen en la taula.
La majoria de positius en grans competicions han estat en els llançaments. Des del 1989 fins al 2000 hi va haver un nom que apareixia constantment: el del llançador de pes ucrainès Alexander Bagatx. El 1989 va donar positiu en la copa d’Europa i la seva desqualificació va privar l’equip soviètic de ser a la copa del món que es va fer a Barcelona. Bagatx va ser quart en el mundial del 1993 i va guanyar el bronze per la desqualificació del tercer. En el mundial del 1997, Bagatx guanya però és desqualificat per haver pres efedrina -el bronze passa a CH Hunter, tres anys més tard positiu-. Només rep una amonestació, i el 1998 és campió d’Europa i el 1999, campió del món en pista coberta. El cant del cigne arriba al febrer del 2000 quan dóna positiu en un control fora de competició i és sancionat de per vida.
També en pes, en aquest cas femení, el podi de l’europeu del 1998 diu moltes coses. La primera, la ucraïnesa Vita Pavlysh, ha estat suspesa aquest any a perpetuïtat. La segona, la rusa Irina Korzhanenko, ha estat la campiona dopada a Atenes. La tercera, la bielorussa Ianina Koroltxik, va ser campiona olímpica a Sydney i mundial el 2001 i va donar positiu l’any passat. En l’europeu del 1998, però, totes tres van passar el control. Pavlysh i Korzhanenko també van compartir podi en el mundial en pista coberta del 1999. Pavlysh primera, Korzhanenko segona. La ucraïnesa va ser desqualificada i la russa va heretar el títol, que va perdre quan el seu control també va donar positiu. El 2001, el bielorús Andrei Mikhnevitx, desè, va ser desqualificat en el mundial. Un cop complerta la sanció de dos anys, va tornar i va ser campió del món a París amb 77 centímetres més del que feia quan va ser sancionat. Semblant al cas d’Ilona Slupianek vint-i-cinc anys abans.
El càstig a Kelli White, doble campiona mundial de 100 m i 200 m a París, també ha tingut un desenllaç com a mínim curiós ja que les dues atletes que ara tenen els títols estan actualment sancionades per dos anys per controls no superats en el 2004. El de 100 m el té la nord-americana Torri Edwards i el de 200 m, la russa Anastasia Kapatxinskaia.

Tres proves sense positius

Els 800 m, el decatló i els 20 km marxa, tots en la categoria masculina, són les úniques proves que es disputen en els Jocs Olímpics i els campionats del món en les quals no hi ha cap atleta que hagi donat positiu en un control antidopatge entre els 50 millors de tots els temps al final del 2003. En dones l’única prova sense positius són els 3.000 m obstacles, que encara no s’han estrenat en els campionats internacionals.
Les proves amb més atletes amb positius entre els 50 millors de la història són els llançaments de pes i de disc masculins, amb 12 atletes cadascun. Rere ve el llançament de pes femení amb 10 i els 100 m masculins i els 1.500 m femenins amb vuit cadascun. En els rànquings no s’hi inclouen les marques fetes en les proves en les quals els atletes van donar positiu, que són anul•lades, tot i que es conservin estadísticament en una llista a part. Ben Johnson, per exemple, que va fer la seva millor marca quan va donar positiu a Seül, no apareix. En tres proves masculines i en dues de femenines, l’actual recordista mundial va donar positiu algun cop. En els homes són Brahim Boulami (Marroc) en els 3.000 m obstacles, Javier Sotomayor (Cuba) en el salt d’alçada i Randy Barnes (Estats Units) en el llançament de pes; i entre les dones, Inessa Kravets (Ucraïna) en el triple salt i Mihaela Melinte (Romania) en el llançament de martell.
Entre els vuit velocistes que estan entre els 50 millors de tots els temps dels 100 m i que algun cop han donat positiu en el control antidopatge hi ha Linford Christie, Dwain Chambers, Dennis Mitchell i Justin Gatlin.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 3 de setembre del 2004)