Papers d'esports

Fernando Alonso és un gran pilot. El millor que hi ha hagut mai en fórmula 1 a l’Estat espanyol i el millor que s’ha format mai a Catalunya. Fernando Alonso, però, va camí de convertir-se en un segon Carlos Sainz. No ho dic perquè el pilot asturià hagi de guanyar dos títols mundials en fórmula 1 igual que el madrileny ho ha fet en els ral·lis, ni perquè el seu aprenentatge en els karts a Catalunya l’assimili a la nostra terra igual que ho va fer amb Sainz el fet de ser pilot de RACC i no del RACE. Ho dic perquè, igual que passava amb el madrileny, Alonso comença a convertir-se en un personatge que quan fa un bon resultat tot és gràcies al seu esforç i, quan no l’aconsegueix, és culpa de factors externs, mai seva.
Els primers exemples els tenim durant les curses. Tant per TV3 com per Tele 5, Alonso s’equivoca en comptades ocasions, sempre és culpa d’errades mecàniques, dels rivals que actuen malament, de l’oli que hi ha sobre la pista i que resulta que només el trepitja ell, o dels comissaris que no li empenyen el cotxe. Just és reconèixer, però, que a TV3, de vegades, no estalvien els comentaris irònics i sarcàstics quan li passa alguna d’aquestes coses a Alonso. I què dir que la premsa esportiva madrilenya. Llegint-la, es podria deduir que si demà passat Alonso deixés la fórmula 1, aquesta passaria a ser una competició que els mereixeria tant interès com l’hoquei sobre patins. El pilot asturià també contribueix a crear aquest ambient amb declaracions força pedants en algunes ocasions. Quan ets al màxim nivell en un esport, i Alonso hi és, has de creure’t que ets el millor, si no no arribaràs enlloc, però també cal demostrar-ho al damunt de la pista. Si Michael Schumacher, amb set títols mundials a la butxaca, és qualificat de prepotent per algunes coses que fa i que diu, com hauríem de qualificar Alonso, que té una victòria i uns quants podis en el seu palmarès i de vegades diu el que diu?
Quan sigui gran vull ser pilot de fórmula 1, o de ral·lis o de motos. Però no un de tants, sinó un dels bons. Dels que sempre poden donar la culpa del que els passa als altres, als que els preparen el cotxe o la moto. Dels que sempre tenen els comissaris en contra. Dels que quan plou, el núvol els va perseguint sobre la pista fent caure l’aigua només al damunt seu. S’ha de tenir molt valor per anar a més de 300 per hora amb un cotxe o a 200 amb una moto. I per això els admiro. Però quan baixen del vehicle, que pensin que els que veiem les curses no som idiotes i que rumiïn algunes coses abans de dir-les.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 17 de setembre del 2004)