Papers d'esports

S’acosta el dia de la votació que ha de decidir el futur internacional del patinatge català i més enllà de l’Ebre continuen sense voler veure ni entendre què és el que està passant. Per ells tot es redueix a una llei que impedeix que Catalunya i Espanya es puguin enfrontar. Encara més, es pensen que la posició dominant és la seva. Si més no, aquesta és la lectura que es pot fer de l’afirmació del seleccionador espanyol, el català Catxo Ordeig, després de guanyar el campionat d’Europa. Ordeig va dir que el que lamentava era que els deu catalans que vagin al mundial B ja no podran tornar a competir amb Espanya.
El món pot donar moltes voltes, però el que els hauria de preocupar no és que els que competeixin a Macau ja no puguin tornar a fer-ho amb Espanya, sinó quants jugadors catalans els quedaran en la selecció espanyola un cop la federació catalana obtingui el reconeixement oficial. Des del 1985, dels 62 jugadors que han estat alineats en la selecció espanyola masculina, 52 són catalans. En les noies, des del 1994, les xifres són 29 de 32. En el darrer europeu masculí -amb tota la selecció espanyola formada per catalans- hi va haver dos debutants: tots dos catalans. En la selecció femenina que està jugant el mundial, amb nou de deu catalanes, les tres debutants són catalanes. A l’europeu juvenil Espanya hi anirà amb nou catalans.
L’hoquei sobre patins és la disciplina en la qual l’esport espanyol ha fet més de paràsit del català. El primer títol estatal d’un club no català no va arribar fins al 1980 i encara que el Liceo de la Corunya pugui presumir d’haver guanyat quatre copes d’Europa, sis lligues i nou copes, res d’això ha servit per fer arrelar l’hoquei sobre patins fora de Catalunya. El Liceo campió d’Europa fa dues temporades estava format per catalans i argentins. Agusto César Lendoiro, el creador d’aquell Liceo, es va preocupar de fitxar els millors jugadors -la majoria catalans, evidentment- i no de crear una base. I com ell quasi tots els clubs que han intentat el salt a l’elit espanyola. Equips asturians, com ara el Santo Domingo, van formar molts i bons jugadors, però no va servir de res. Els darrers jugadors no catalans determinants en la selecció espanyola van ser José Luis Huelves i Alejandro Avecilla. Huelves va jugar per darrer cop amb Espanya el 1991 i el petit dels Avecilla, el 1995. Com que els catalans ja fabricaven jugadors, de què s’havien de preocupar? Ara arriben els exàmens de setembre i no han fet els deures ni han estudiat.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 24 de setembre del 2004)