Papers d'esports

Madrid té tot el dret del món a demanar l’organització dels Jocs Olímpics del 2012. I els ciutadans, no pas súbdits, de l’Estat espanyol tenim tot el dret a desitjar que el COI atorgui aquests Jocs a una altra de les candidates, entre altres coses, perquè Barcelona no sigui subseu. No es tracta de boicots ni de res d’això. Simplement d’expressar desitjos que no poden fer més mal que el mal que poden fer totes les paraules, parlades o escrites.
És com a Fresno. Quin poder van tenir totes les paraules davant la potència de foc del govern espanyol? Cap ni una. Que no ens diguin ara que aquest o altres articles com aquest poden fer mal a Madrid 2012. Els petits, els dèbils, fan mal als poderosos? Només en atacs de guerrilles, mai en topades frontals. I la candidatura de Madrid 2012, amb el govern espanyol i tota la força dels importants grups mediàtics espanyols és molt i molt poderosa. Tant, que el Parlament de Catalunya i diferents ajuntaments aproven mocions de suport. Fan servir l’eufemisme de suport al poble de Madrid i queden bé allà i ho intenten aquí. En algunes ocasions, es barreja el suport a Madrid amb la reclamació de suport a les seleccions catalanes. El PP vota «sí» a una cosa, no a l’altra i es queda tan tranquil, perquè ja ha aconseguit el que volia, el «sí» a Madrid 2012.
Un «sí» que, malgrat el que ens volen fer creure, no va tenir Barcelona en la seva cursa cap als Jocs de 1992. Aquesta setmana n’hem explicat detalls a El 9. Van quedar coses al tinter perquè es tractava de mostrar què havien fet els poders reals de l’Estat, polítics i esportius, no els fàctics. No és sobrer recordar ara que el diari ABC no va posar a la seva portada la inauguració dels Jocs i que pel Marca no va ser el tema gran. I si encara hi ha algú que no es creu el que hem explicat aquesta setmana i pensa que tots els espanyols van fer costat sempre i en tot moment a Barcelona 92, que vagi a una hemeroteca i demani el diari As del 19 de desembre passat. Hi ha una entrevista a Romà Cuyàs, ara president de la Federació Catalana d’Atletisme i en els anys 80 responsable de la candidatura primer i secretari d’estat per a l’Esport després. Li pregunten quina candidatura és millor, la de Madrid ara o la de Barcelona el 1986. Cuyàs respon que probablement la de Madrid, perquè hi ha experiència acumulada. El millor és al final. Cuyàs diu: «Madrid ja té un aval de l’Estat que nosaltres llavors no teníem.» No cal dir gairebé res més.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 30 de desembre del 2004)