Papers d'esports

De la mateixa manera que hi ha ciutadans de l’Estat espanyol que volen que la selecció espanyola de futbol perdi sempre -un servidor, sense anar més lluny-, suposo que hi ha catalans que volen que la selecció catalana perdi, i alguns, fins i tot, que no jugui mai. Si volem que el primer fet es vegi com a natural, també hem d’acceptar com a normal el segon. Això sí, si hi ha ciutadans de l’Estat espanyol que s’emprenyen, nosaltres també tenim el dret a emprenyar-nos. No som tots iguals?
Establert aquest punt de partida, cal pensar que les informacions sobre el Catalunya-Argentina que van fer els dos diaris esportius que s’editen a Madrid i que tenen edició de Catalunya, anaven dirigits a aquells ciutadans de veïnat català que no volen seleccions pròpies. I si no era així, els asseguro que en va fer tota la impressió amb el to de les seves informacions. No ho critico, cada diari busca el seu lloc en el mercat, d’acord als seus interessos empresarials i/o idelològics. Ens pot molestar el to de menyspreu que utilitzen, de perdonar-nos la vida, però nosaltres, quan podem, els ho tornem, encara que sigui com enfrontar un llagut català amb un portaavions.
El que sí que em va molestar van ser les insinuacions que el fet que hi hagués majoria de jugadors de l’Espanyol i no del Barcelona, refredaria l’interès dels aficionats catalans pel matx. Algun cas hi haurà d’aficionats tan encegats pels seus colors, però em sembla un insult anomenar «Catanyol» la selecció catalana pel fet que hi hagi majoria espanyolista, igual que ho seria haver-la anomenat «Catbarça» quan eran majoria els culers. Que no són igual de catalans els uns i els altres? La catalanitat que demanen per a l’Espanyol en la lliga la denigren just quan els jugadors del club blanc-i-blau són majoria en la selecció catalana. Volen alguna prova més que no els importa gens el fet català. És un joc comercial. El compromís amb un país no té res a veure amb els colors de la samarreta que un futbolista llueix cada cap de setmana, sinó amb la posició que es pren quan el criden per jugar un partit. N’hi ha que s’escaquegen sistemàticament, amb lesions, vacances que no es poden interrompre o ves a saber què. D’altres, fan totes les combinacions possibles per arribar a temps quan els convoquen a darrera hora, com va fer l’Àngel Morales. Ho va fer ara que vesteix de blanc-i-blau i segur que ho faria si vestís de blaugrana, de blau, de grana o amb els colors de l’arc de Sant Martí.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 3 de gener del 2005)