Papers d'esports

Des de l’any 1900 fins al 1988, l’equip olímpic espanyol va guanyar 27 medalles en 15 participacions en els Jocs Olímpics d’estiu. Des del 1992, al 2004, en quatre edicions, els esportistes del Comitè Olímpic Espanyol (COE) han guanyat 69 medalles olímpiques. Tan dolents eran els esportistes espanyols d’abans del 1988 i tan bons han estat, i són encara, els dels darrers setze anys? No. Evidentment, no. Què ha passat? El pla ADO. Un pla ADO que divendres va començar una nova etapa amb vista als Jocs de Pequín del 2008.
El pla ADO es va crear després del desastre de Seül 1988, on l’equip olímpic espanyol va guanyar quatre medalles -un or, una plata i dos bronzes-, només quatre anys abans de la gran cita de Barcelona. El pla ADO era, i és, pura i simplement, una màquina d’aconseguir diners per dedicar-los a la preparació olímpica i poder convertir en professionals esportistes que no ho haurien estat mai. El pla ADO és per als esportistes de més alt nivell, l’olímpic. Res de promoció, res de foment de l’esport de base. És una gran operació d’Estat -amb els poders públics i empreses privades- que té el seu balanç final en el medaller olímpic: 22 medalles a Barcelona, 17 a Atlanta, 11 a Sydney i 19 a Atenes. Quantes medalles s’hauran de guanyar a Pequín per tal que el balanç sigui positiu?
El pla ADO per al 2008 té una novetat. Les empreses podran desgravar fins a un 30 per cent del que dediquen a la preparació olímpica. A l’olímpica i prou. Que ningú es cregui ara que el patrocini de qualsevol activitat esportiva desgrava. Els Jocs Olímpics ho són tot. S’ho mengen tot. Per això tots els esports volen ser en els Jocs. I en el cas espanyol, han de tenir esportistes amb capacitat per pujar al podi. Si no, res de res. Res del pla ADO, s’entén, que per als esportistes que no són de la gran elit hi ha, en alguns casos, les escorrialles. I al pla ADO, és tan difícil arribar-hi com mantenir-s’hi. Si no hi ha resultats, no hi ha beca. I sense beca, aconseguir els resultats és molt més complicat. Exagerant una mica, es podria dividir l’any dels esportistes olímpics en tres parts: entrenament, competició i reclamació de la beca. I encara queda la quarta part, la que comença quan l’esportista es retira i no té ofici ni benefici perquè ha dedicat la seva joventut a mirar de guanyar medalles per al seu país. Per això també hi ha un programa de reinserció laboral. Tot, gairebé tot, està previst. I l’ànima del pla ADO va ser un català de Barcelona, Carles Ferrer Salat.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 31 de gener del 2005)