Papers d'esports

Si hi ha una federació esportiva espanyola que sempre sap veure la cara positiva de les coses és, sense cap mena de dubte, la d’atletisme. Com que en els últims anys estan acostumats que les coses els surten bé -o sigui que guanyen medalles gairebé en totes les competicions-, quan no funcionen busquen a sota les pedres un aspecte que els afavoreixi. Estan en el seu dret, només faltaria. Han de vendre el producte, però no seria sobrer una mica més d’humilitat. Com en el balanç de la participació espanyola en el mundial de cros.
En el web de la federació (www.rfea.es) encara es podia trobar dissabte la valoració del que l’equip espanyol havia fet a França: «España, primer país europeo en hombres. La actuación de la Selección Española sobre el circuito de la localidad francesa de Saint-Etienne/Saint Galmier debe de calificarse de buena, dado el actual panorama mundial del campo a través. En hombres, cross largo se mejoró un puesto (7º) con el debutante De la Ossa como mejor español (24º); en cross corto (8º) y en júniors (13º). En mujeres, en el largo (9ª) con Teresa Recio de nuevo como española más destacada, en el corto (15ª) las más flojas y en júniors (10ª) en clara mejoría.»
Cadascú valorarà com vulgui que les dades que s’ofereixen justifiquin l’adjectiu «buena» com a balanç. Prefereixo quedar-me amb el que es diu després del «buena»: «Dado el actual panorama mundial del campo a través». Què vol dir? Que no es pot fer res més vista la participació que hi ha? Que com que a més d’Etiòpia i Kenya ara hi presenten equips Qatar, Eritrea, Algèria, Uganda, Zimbabwe, Tanzània i Bahrain ja és molt el que han fet els espanyols? Quin sentit té destacar que s’és el primer europeu en un campionat del món? Es diu europeu per no dir blanc? Que potser s’insinua que seria millor que fos com anys enrere i no hi hagués tantes seleccions africanes?
No tinc la resposta a cap de les preguntes, però alguna me la puc imaginar venint d’una de les federacions estel•lars del país, que va fer el que va fer a Fresno. És com quan els llançadors es queixen que on abans hi havia tres soviètics ara hi ha tres russos, tres ucraïnesos, tres bielorussos… I no pensen que abans hi havia alemanys de l’est i de l’oest, i ara alemanys i prou. La geopolítica és la que és, i malgrat la demostració que van fer a Fresno, les normes en l’esport internacional no les dicten els dirigents polítics i esportius espanyols. Sempre, però, poden continuar nacionalitzant atletes.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 28 de març del 2005)