Papers d'esports

Els pilots de fórmula 1, de motos i d’esports similars, en què l’esforç físic de l’esportista no és l’element únic i/o principal que influeix en el resultat final, no són, per regla general, sant de la meva devoció. Més que res per allò que quan tot va bé és gràcies a la seva capacitat de pilotatge i quan les coses no funcionen, la culpa és de la màquina a la qual han de donar gas. Aquest cop, però, em sembla de justícia posar com a exemple de professional amb totes les lletres majúscules un d’aquests esportistes: Pere Martínez de la Rosa.
El pilot de McLaren-Mercedes de fórmula 1 va aprofitar l’oportunitat que li va donar l’equip a causa de la lesió de Juan Pablo Montoya i va fer a Bahrain la cursa de la seva vida. Aquest cap de setmana, a Imola, el segon pilot de McLaren ha estat Alex Wurz. Tant se val el que hagi fet l’austríac -escric això, conscientment, abans de la cursa per no jugar a favor de cap resultat- a Imola. De la Rosa va demostrar que era un gran professional conduint el McLaren a Bahrain i ho ha tornat a demostrar quan aquesta setmana li han preguntat per Wurz. De la Rosa ha dit que si ell va tenir una oportunitat, Wurz també l’ha de tenir. Per contracte, l’austríac hauria d’haver estat el substitut de Montoya a Bahrain. Prescindim de si Wurz ha fet valer el seu contracte o no per haver corregut aquest cap de setmana el GP de San Marino.
De la Rosa ha guanyat molts números en el meu rànquing particular amb la seva actitud. Una manera de fer professional, que vol dir acceptar el que determina qui dirigeix l’equip i anar a totes quan et donen l’oportunitat de demostrar el que dius que saps fer. Tots tenim al cap exemples d’esportistes que no juguen, que es queixen perquè no ho fan i que, quan tenen l’oportunitat, no l’aprofiten. I llavors la culpa és de tothom menys seva. De la Rosa ho va fer bé a Bahrain perquè creu en ell i va anar a totes. No tenia res a perdre. Només a guanyar. Com a mínim es va guanyar el meu respecte, tant pel que va fer llavors com pel que està fent ara. Si a Montmeló el vehicle de Montoya continua lliure, seria de justícia que l’ocupés el pilot català. Però per la seva actitud professional, no per qüestions sentimentals, perquè la cursa sigui a casa seva. Si ens movem en el terreny professional ens hi mantenim sempre. No hi barregem els sentiments. Crec que De la Rosa seria el primer que no ho  voldria, tot i que també crec que vendria l’ànima per córrer a Montmeló.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 25 d’abril del 2005)