Papers d'esports

«Santiago y cierra España.» Dimecres, a Singapur, el Comitè Olímpic Internacional decidirà quina ciutat organitzarà els Jocs del 2012 i, des dels Pirineus fins a Algesires, la pell de brau bull esperant la decisió. Uns, esperant que la paraula que pronunciï Jacques Rogge sigui Madrid, i altres, esperant que en digui qualsevol altra. En aquest ambient, es llegeixen i se senten tot tipus de coses provinents dels partidaris de la capital de l’Estat espanyol que només fan que reafirmar les conviccions pròpies, expressades ja fa molts mesos i que volen uns Jocs del 2012 a qualsevol lloc menys a Madrid. Llibertat d’expressió, llibertat d’elecció, llibertat de pensament.
De les perles dels últims dies em quedo amb una de Joan Antoni Samaranch i un altra de Fernando Alonso. Ja és sabut -i qui no ho sabia, ara ja ho sap- que la reina d’Espanya, Sofia de Grècia, serà l’última persona de la delegació espanyola que parlarà a Singapur. Doncs el marquès de Samaranch, expresident del COI, va dir l’altre dia que «el discurs de la Reina pot fer guanyar algun vot en els últims minuts». D’entrada, sona al tradicional joc d’ensabonar la família reial que ha caracteritzat Samaranch des del 1975. Ara que es fan dossiers tan ben fets, en què queda explicat fins a l’últim detall com, quan i on es faran les coses, dir que algun vot depengui del que digui la reina d’Espanya sona a menyspreu al sistema d’elecció i a la capacitat intel•lectual dels membres del COI, que, recordem-ho, cada vegada menys són els vells aristòcrates, membres de cases reials i milionaris que eren abans. Em queda el dubte de com guanyarà la Reina aquests vots en l’últim minut: si serà amb el seu coneixement del món olímpic, amb la seva facilitat de paraula en múltiples idiomes, com ara el castellà, o simplement per la seva cara bonita i la seva sang blava. Pel que fa a Fernando Alonso, ha dit que espera que Renault i París es mengin l’adhesiu que ha portat en el cotxe en el GP de França. Noi educat. Aquest sí que escup en el plat que li dóna de menjar. Ell va amb Madrid i Renault, amb París; amb qui, si no? De la mateixa manera que Zidane va amb París i Beckham, amb Londres, per només parlar de dos components de l’equip de futbol d’Alonso, el Real Madrid. I això és normal. Zidane pot anar amb París, però el Renault que ha de pilotar Alonso, no. Noi, no dieu que qui paga mana? Doncs a aguantar. Els pilots catalans de motos, a portar la bandera espanyola, i tu, l’adhesiu de París 2012. I ja veurem al final qui és el que es menja què.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 4 de juliol del 2005)