Papers d'esports

El mundial d’atletisme torna dissabte a Hèlsinki, on va començar fa 22 anys. Aquell campionat del 1983 va ser el retrobament dels millors atletes del món després del boicot als Jocs del 1980 i abans del del 1984. Va ser, per tant, l’única competició atlètica que va aplegar el bo i millor de l’atletisme mundial entre el 1972 i el 1992 –en els Jocs de Montreal hi va haver boicot dels països africans i a Seül, de Cuba–. L’atletisme era l’esport rei dels Jocs Olímpics, però els successius presidents de la federació internacional (IAAF) no havien volgut entrar mai en conflicte amb els Jocs creant el seu campionat del món. La IAAF va determinar el 1913, que els Jocs Olímpics ja eren els seus campionats del món. El 1978 va decidir crear el seu mundial i el 1980 va atorgar la seu a Hèlsinki. El 1981 Primo Nebiolo va arribar a president de la IAAF i va començar a treure calés de sota les pedres. El mundial, que es va començar fent cada quatre anys –1983, 1987, 1991– va passar a fer-se cada dos –1993, 1995, 1997, 1999, 2001, 2003– i el calendari va quedar ben ple. Els atletes europeus i asiàtics, per exemple, tenen cada any, des del 1990, bé els Jocs Olímpics, bé els mundials o bé els campionats continentals. Els africans i americans tenen algun any lliure, ja que els seus campionats continentals coincideixen amb un de cada dos mundials.
Des del 1993, els atletes que guanyen el títol mundial tenen premi. Primer va ser un cotxe de luxe. Ara són premis en metàl•lic. Aquells primers mundials –1983, 1987, 1991– es van situar en els anys preolímpics, com a rampa de llançament cap als Jocs. Ara els mundials estan en anys preolímpics –1995, 1999, 2003– i postolímpics –1997, 2001, 2005– i els atletes han de saltarse’n algun. A Hèlsinki no hi seran per diferents motius, Hicham el Gerrouj, Asafa Powell, Haile Gebreselassie, Marion Jones, Tim Montgomery, Wilson Kipketer i Christian Olsson.
El 1983, les atletes de la República Democràtica Alemanya van guanyar vuit dels disset títols que hi havia en joc. Deu de les medalles d’or de fa 22 anys –vuit en dones i dues en homes– es van guanyar amb marques que cap atleta no ha fet aquest any. Les marques amb què la txeca Jarmila Kratotxvilova es va imposar en els 400 m (47.99) i els 800 m (1:54.68) encara són els rècords dels campionats. Els controls antidopatge només es feien en les grans competicions. No hi havia controls sorpresa en els períodes d’entrenaments. Eren altres temps. Sembla que faci molt. I només fa 22anys.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 3 d’agost del 2005)