Papers d'esports

De tant de repetir-ho, crec que tothom ja sap que la selecció espanyola d’hoquei sobre patins està totalment integrada per jugadors catalans. Tothom també sap que són els actuals campions del món. L’hoquei sobre patins és l’esport d’equip que més títols mundials ha donat a l’esport espanyol, dotze en total, tot i que només desperta interès més enllà de l’Ebre quan hi ha en joc un títol de seleccions. Ara mateix no hi ha cap altre esport en el qual els catalans monopolitzin la selecció espanyola, ni tan sols en hoquei sobre patins femení.
Hi ha diverses especialitats en les quals, si demà passat Catalunya fos independent i tingués seleccions pròpies, les seleccions espanyoles, sense els catalans, perdrien molt de potencial. Un exemple el tenim en l’hoquei sobre herba. Avui la selecció espanyola masculina disputarà la final de l’europeu. Dels divuit seleccionats, catorze són catalans. Fa un any, en els Jocs, hi havia onze catalans en la selecció que va quedar quarta, i fa dos, dotze en l’equip subcampió d’Europa. Fa unes setmanes, la selecció espanyola d’hoquei sobre herba femenina va quedar quarta en l’europeu amb vuit catalanes. També es juga aquests dies el campionat d’Europa de bàsquet femení, el de voleibol masculí i el mundial de beisbol. Tret del vòlei, els catalans tenen una important presència en aquests campionats. Vuit de les dotze jugadores de bàsquet i nou dels 24 de beisbol són catalanes –en
l’últim campionat d’Europa, set van contribuir a guanyar el bronze d’Espanya-. El bronze en l’europeu femení d’hoquei sobre patins el van guanyar nou catalanes -sobre deu jugadores-. A Montreal, en el mundial de waterpolo, onze dels tretze nois -cinquens- i deu de les tretze noies -onzenes- eren de clubs catalans. Per no parlar dels quatre catalans que jugaven en la selecció campiona del món d’handbol i dels tres que ho feien en la campiona d’Europa de futbol sala. És el que els toca, dirà algú. Fer-ho el millor possible defensant Espanya. Són professionals -la majoria en el sentit esportiu, no econòmic, de la paraula- i surten sempre a guanyar.
Mentre no tinguem seleccions pròpies ens hem de conformar amb seguir el que fan les espanyoles i desitjar, o no, el seu triomf, que també és el dels esportistes que les integren. Un dilema pelut en alguns esports i circumstàncies. Per a mi, no en les que he esmentat. No hi ha ni futbol ni bàsquet masculí. Aquí sí que tinc recança, per molts catalans que hi hagi.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 4 de setembre del 2005)