Papers d'esports

Si polítics professionals com ara Rajoy, Acebes, Zaplana, Rodríguez Ibarra i Fernando Vázquez ni tan sols es molesten a llegir i intentar entendre el projecte de nou estatut de Catalunya, potser tampoc podem esperar que els periodistes esportius de la Villa y Corte intentin entendre de què es parla quan algú es refereix a la història no esportiva del FC Barcelona, a tot alló que es pot resumir en el «més que un club».
Dissabte, el director del diari As, Alfredo Relaño, escrivia que el llibre de l’historiador Carles Santacana, El Barça i el franquisme, «recull totes les llegendes urbanes en què es basa la imatge de víctima de l’antifranquisme que tan bé s’ha sabut treballar el Barça des de la transició». Si algú ha llegit ràpidament la darrera frase, o ho ha fet en diagonal perquè es pensava que ja sabia el que havia escrit Relaño, que ho torni a llegir. Sí, diu que el Barça va ser víctima de l’antifranquisme.
Una errada divertida, si es vol, per venir de qui ve. El que no és divertit és que es parli del llibre de Santacana sense haver-lo llegit. Perquè Relaño, que parla de Kubala, de la requalificació del camp de les Corts, del cas Di Stefano, de Juan Gich, acaba dient que la persecució al Barça és «una novel•la a l’estil de Robin Hood i Guillermo Tell, però sense base». I si diu tot això després d’haver citat el llibre de Santacana, és que no se l’ha llegit. Perquè l’historiador català ens parla de la relació del Barça amb la societat civil, del seu paper, no sempre, ciutadà a més d’esportiu. Del suport a la Mancomunitat de Catalunya, a l’Estatut de Núria, de la infiltració a les directives franquistes i falangistes de persones catalanistes i demòcrates. Del gir que Agustí Montal donà al club en les darreries del franquisme. És tot això, al costat dels Di Stefano, Guruceta i similars que han portat el Barça
on és ara. I és clar que en el Barça hi va haver franquistes durant el franquisme! Si n’hi havia a Catalunya, com no n’hi haurien d’haver en el Barça, on anaven a parar tots els que volien remenar la cua en el país?
Com a mínim, aquest cop Santacana s’ha lliurat dels insults i les coaccions que va rebre un altre historiador català, Josep Maria Solé Sabaté quan va explicar com havia aconseguit el Real Madrid els terrenys on va fer la ciutat esportiva que va acabar amb el pelotazo de Florentino Pérez. Un fet definit per Relaño com la «llegenda negra que acompanya el Madrid». Així són les coses, Solé Sabaté i Santacana a l’infern, Pío Moa, al cel.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 24 d’octubre del 2005)