I si jo decideixo que aquest cas és negatiu?
14 desembre 2005 per Jordi Camps
El positiu de Ben Johnson en els Jocs de Seül, el 1988, es podria haver amagat? El periodista francès Eric Maitrot explica en el llibre “Les scandales du sport contaminé” el protagonisme que Alexandre de Merode, responsable durant més de 30 anys de la comissió mèdica del Comitè Olímpic Internacional (COI), va tenir en el cas i el relaciona amb el que va passar quatre anys abans a Los Angeles. A la capital de Califòrnia hi va haver 12 positius. Com que el 1980, a Moscou, no n’hi va haver cap, qualsevol nou cas era un cop molt dur per als organitzadors. De Merode va tenir greus topades amb Peter Ueberroth, el màxim responsable de l’organització dels Jocs. De Merode guardava a l’habitació de l’hotel de l’organització que li havien assignat com a despatx una caixa amb els codis necessaris per relacionar les mostres d’orina amb els esportistes. El dia de la cloenda dels Jocs, amb set nous positius a les mans, va anar a buscar la caixa amb els codis, però no va poder entrar a l’habitació. Quan finalment la hi van obrir, ja no hi havia res. L’organització li va dir primer, a De Merode, que la caixa volava cap a Lausana amb altres estris del COI, però finalment li van reconèixer que l’havien destruïda. Un grapat de medallistes, la majoria en atletisme, es van salvar del positiu.
Quatre anys més tard, a Seül, De Merode rep una trucada del cap d’esports de l’agència France Presse, Michel Hénault. Aquest li diu que sap que Ben Johnson ha donat positiu i en vol una confirmació. De Merode li ho confirma i també li diu que la contraanàlisi també és positiva. Hores més tard, quan Joan Antoni Samaranch coneix el positiu es produeix, segons De Merode, una agra discussió amb el president del COI. «Digue’m, Alexandre, qui és el president? Qui decideix?», diu Samaranch. «Vostè», contesta el belga. «I si jo decideixo que aquest cas és negatiu?», diu Samaranch. «Doncs que jo plego», respon De Merode. En les seves memòries, Samaranch ho explica així: «És una vertadera fatalitat que farà molt de mal a la nostra imatge. Però un cop més la comissió mèdica (que no controlem) s’ha posat en marxa. És molt difícil aturar-la. Truco a Merode i li dic que no entenc com d’un cas tan greu me n’hagi d’assabentar per segones persones.»
Acusacions contra Espanya
Alexandre de Merode es va fer molt popular a l’Estat espanyol quan l’agost del 1998, en una entrevista a Le Figaro, va dir que en l’esport espanyol hi havia, des de feia temps, una clara tendència al dopatge. Tots els estaments de l’esport espanyol van reaccionar com un sol home i van demanar la dimissió del príncep belga. El COI va tancar el cas amb un comunicat de suport als esportistes i metges espanyols. De Merode no va plegar.
Dos a Los Angeles i deu a Seül
Oficialment, a Los Angeles-84 hi va haver dotze positius: cinc en halterofília, quatre en atletisme, dos en voleibol i un en lluita. Nou per anabolitzants, dos per testosterona i un per efedrina. Van ser nou homes i tres dones. A Seül-88 hi van haver 10 positius –cinc en halterofília, dos en pentatló modern i un en atletisme, judo i lluita– de cinc productes diferents –diürètics, anabolitzants, Prémoline, betabloquejadors i cafeïna
Sis mesos més tard
A Moscou-80 es van fer 1.645 controls antidopatge. Tots negatius. De Merode va dir: «Aquests Jocs són, en l’estat actual dels nostres coneixements, el més nets en matèria de dopatge.» Sis mesos després, els soviètics van donar al COI les mostres B, que van ser analitzades amb un nou mètode. Hi van trobar, entre els medallistes, 40 positius segurs i 89 de probables en 584 esportistes analitzats. Els coneixements havien millorat.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 14 de desembre del 2005)