Papers d'esports

Lance Armstrong és en el lloc 21 de la classificació de millor esportista de l’any 2005 del diari esportiu francès L’Equipe. El primer lloc és per al tennista suís Roger Federer; el segon, per al pilot de motos italià Valentino Rossi, i el tercer, per al pilot de fórmula 1 espanyol Fernando Alonso. Per davant d’Armstrong també s’han classificat, entre d’altres, Ronaldinho, Sebastien Loeb, Tom Boonen, Rafael Nadal, Carolina Kluft, Tiger Woods i Ellen MacArthur. Aquesta classificació de L’Equipe, que anomenen Champion des champions, es fa segons les votacions de 181 periodistes de les redaccions de L’Equipe, L’Equipe magazine, L’EquipeTV i la plana web www.lequipe.fr.
Tots aquests mitjans pertanyen a la mateixa empresa que organitza el Tour de França de ciclisme, la competició que Lance Armstrong ha guanyat els set últims anys, inclòs el 2005, que acabem de tancar i del qual ara s’esgoten els últims balanços. O sigui, que exagerant una mica podem arribar a la conclusió que per als periodistes de L’Equipe guanyar el Tour per setena vegada seguida equival a ser el 21è millor esportista del món. Si L’Equipe no hagués revelat que les noves anàlisis fetes el 2005 a l’orina d’Armstrong del Tour del 1999 han demostrat que hi havia EPO en l’organisme de l’americà, el set cops guanyador del Tour també estaria en el lloc 21 de la classificació? No ho crec, però també estic convençut que no hauria estat triat Champion dels champions.
Si no el van triar com el millor el 1999 quan va guanyar el Tour un cop superat el càncer; ni el 2003, quan va igualar el rècord d’Anquetil, Merckx, Hinault i Indurain; ni el 2004, quan el va batre, per què ho havien de fer ara? Lance Armstrong no ha estat mai designat Champion des champions. Tampoc Miguel Indurain, ni Bernard Hinault. L’únic ciclista que ha rebut el premi del diari francès, creat el 1980, ha estat Greg Lemmond (1989). En els set anys del domini d’Armstrong en el Tour, L’Equipe ha premiat Andre Agassi, Tiger Woods, Michael Schumacher (tres cops), Hicham el Gerrouj i ara Roger Federer. O sigui, que tampoc és cap novetat que, sospites de dopatge al marge, hagin ignorat el ciclista texà. El 1985, quan Hinault va guanyar el seu cinquè Tour, el premi va ser per a Sergei Bubka, i el 1995, quan ho va fer Indurain, el guardó va ser per a Jonathan Edwards. Als periodistes de L’Equipe, o no els agrada el Tour o no volen que els acusin d’escombrar cap a casa.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 3 de gener del 2006)