Papers d'esports

Heidi Krieger va néixer a la República Democrática Alemanya el 1965. Va entrar en l’equip d’atletisme del seu país i el 1983 va guanyar dues medalles d’or, en pes i en disc, en el campionat d’Europa júnior. El 1986, va guanyar el campionat d’Europa absolut de llançament de pes. Avui, Heidi Krieger es diu Andreas Krieger i és oficialment un home, després que l’any 1997 se sotmetés a una operació de canvi de sexe. I què té a veure aquesta història amb el dopatge? Doncs que Heidi Krieger va decidir canviar de sexe perquè el règim de dopatge a base d’esteroides androgènics anabolitzants a què va ser sotmesa durant la seva vida esportiva van acabar produint tants de canvis en el seu cos que va acabar sent més un home que una dona. Heidi Krieger va començar a rebre hormones masculines el 1982, abans de fer els 16 anys. Durant el primer any va rebre una dosi de 17 mil·ligrams a la setmana, amb un total de 885 mil·ligrams anyals. En el tercer any va acumular 2.590 mil·ligrams. En les dones, el tractament amb hormones masculines està justificat, des del punt de vista mèdic, en molt pocs casos. En el cas d’una jove que encara no ha completat la pubertat suposa interferir perillosament el seu equilibri hormonal i que es pugui virilitzar (augment del pel corporal, enronquiment de la veu, supressió de la funció ovàrica, aparició d’acne…). Krieger és una de les moltes esportistes de la RDA que van formar part, conscientment o insconscientment, d’un pla de dopatge estatal que va convertir un país de només 17 milions d’habitants en una potència esportiva mundial. Krieger és una més de les moltes esportistes que van reclamar en els tribunals una compensació pel que els metges i els polítics de l’antiga RDA van fer a la seva salut i a la dels fills que algunes han tingut. El setembre del 2005, un total de 193 antics atletes van rebre cadascun una suma de 10.400 euros com a compensació pels danys físics i mentals que van patir per culpa del pla de dopatge de la RDA. El 1997, després de l’operació de canvi de sexe, Andreas Krieger va afirmar : «Ells van matar la Heidi.

CONTROL I ANABOLITZANTS

Els programes de tractament amb anabolitzants a les esportistes estan directament relacionats amb l’aplicació, a partir del 1966, dels controls de sexe en les competicions, que van eliminar la majoria de «falses dones» de l’esport. El 1966, en els Jocs de la Commonwealth (agost) i després en els campionats d’Europa d’atletisme (setembre) es van fer els primers controls de feminitat. En els Jocs Olímpics es van instaurar el 1968.

50 ANYS DESPRÉS

Hi ha esportistes de les quals es va sospitar que eren homes però mai es va poder demostrar. D’altres sí, tot i que molts anys després de finalitzada la seva
vida esportiva. Com la polonesa Stella Walasiewicz, campiona dels 100 m en els Jocs del 1932 i segona en els del 1936, i que va morir en un atracament als Estats Units, on havia anat a viure, el desembre del 1980. L’autòpsia va revelar que tenia òrgans sexuals masculins.

EL 60 PER CENT D’INTERSEXUALS

Un 26,7 de les atletes que van guanyar alguna medalla d’or en els Jocs Olímpics de Tòquio, el 1964, no eren dones autèntiques. L’any 1967, el 60 per cent dels rècords del món femenins els tenien intersexuals. Des del 1996, el Comitè Olímpic Internacional no fa controls de feminitat. La responsabilitat que només «dones autèntiques» participin en les competicions femenines és de les federacions internacionals.
(Article publicat a Presència el 5 de gener del 2006)