Papers d'esports

La setmana vinent comença a Torí la 20a edició dels Jocs Olímpics d’hivern. Ja fa quatre anys, doncs, de l’impagable espectacle que va protagonitzar Johan Juanito Muehlegg amb la conquesta de tres medallas d’or en esquí de fons que després van quedar en nores per culpa del seu dopatge amb un derivat de l’EPO, la darbepoetina. Muehlegg forma part de la llista de dotze esportistes que, des del 1972, han donat positiu i han estat sancionats per dopatge en uns Jocs Olímpics d’hivern. A Salt Lake City, el febrer del 2002, l’hispanoalemany havia guanyat tres medalles d’or i va ser el principal damnificat en una competició en la qual sis esportistes més van ser caçats en els controls antidopatge. O sigui, que del 1972 al 1998, en vuit edicions dels Jocs hivernals, van ser sancionats cinc esportistes, i només a Salt Lake City, set. A més de Muehlegg, el 2002 van donar positiu el britànic Alan Baxter (esquí alpí), les russes Olga Danilova i Larissa Lazutina (esquí de fons), els austríacs Marc Mayer i Achim Walcher (esquí de fons) i el bielorús Vassili Pankov (hoquei sobre gel).
El jugador d’hoquei sobre gel alemany Aloïs Scholder té el trist honor de ser el primer de la llista. Va donar positiu per efedrina a Sapporo (Japó), el 1972, i el cas va provocar l’expulsió a perpetuïtat dels Jocs del metge de l’equip, Franz Schlickenrieder. Quatre anys més tard, a Innsbruck, hi va haver dos casos. El jugador d’hoquei sobre gel txec Frantisek Pospisil va donar positiu per codeïna, i l’esquiadora de fons soviètica Galina Kulakova, per efedrina. El metge de l’equip txec va ser exclòs igual que el seu col•lega alemany quatre anys abans. El 1980, a Lake Placid, no hi va haver positius –igual que passaria a l’estiu, a Moscou–. El 1984, a Sarajevo, l’esquiador de fons mongol Batsukh Purevjal va donar positiu per anabolitzants. El 1988, a Calgary, es va trobar testosterona en les anàlisis del jugador d’hoquei sobre gel polonès Jaroslaw Morawieckl. Aquest va ser el darrer positiu fins al festival d’ara fa quatre anys a Salt Lake City. Ni el 1992, a Albertville (França), ni el 1994, a Lillehmmaer (Noruega), ni el 1998, a Nagano (Japó), no hi va haver positius.

Directius, entrenadors i metges
A Salt Lake City, a més dels set esportistes sancionats, hi va haver set implicats més en casos de dopatge, entre directius, entrenadors i membres dels equips mèdics. El cap de la delegació de Bielorússia, un metge i una entrenadora de l’equip de patinatge de velocitat van ser exclosos dels Jocs. Tot per un positiu per nandrolona de la patinadora Iulia Pavlovitx, que només va rebre una amonestació i no va ser sancionada per un defecte de forma en el procés que es va seguir. L’entrenador i un quiropràctic de l’equip austríac d’esquí de fons van ser expulsats dels Jocs i castigats sense poder participar en els Jocs d’hivern del 2006 i el 2010, i el metge de l’equip austríac d’esquí de fons va rebre una severa advertència per no haver sabut què passava en el seu equip. Dos membres de l’equip, Achim Walker i Marc Mayer, van ser desqualificats i sancionats perquè els controls antidopatge van revelar que s’havien fet transfusions de sang.

Fumador passiu
El canadenc Ross Rebagliati va guanyar el gegant de surf de neu a Nagano 98. Van trobar restes de marihuana en les análisis i li van treure la medalla. L’esquiador va recórrer al Tribunal d’Arbitratge al•legant que havia estat fumador passiu en una festa. El TAS va considerar que les normes del COI no prohibien expressament el consum de marihuana i li va tornar la medalla. Mesos després, el COI va canviar les normes i va prohibir explícitament l’ús de les drogues socials. El millor del cas és que la Federació Internacional d’Esquí havia prohibit elconsum de marihuana el 1996.
(Article publicat a El 9 Esportiu l’1 de febrer del 2006)