En els primers controls de futbol, van avisar els equips
15 febrer 2006 per Jordi Camps
Els controls antidopatge van arribar a la lliga espanyola de futbol el 3 d’abril del 1983. Era la 31ª jornada de la temporada 1982/83, amb el campionat a punt d’acabar. Dos mesos abans, el 4 de febrer, els presidents dels clubs de primera divisió van decidir fer unes proves de caire informatiu «per veure què passa i com es desenvolupen», i amb el benentès que si hi havia infraccions no hi hauria sancions. Aquell experiment es pot qualificar, com a mínim, de curiós, ja que els vuit equips que van jugar els quatre partits que, per sorteig, es va decidir que es controlarien, van ser avisats que ells serien els conillets d’Índies. Els partits que es van controlar van ser: Màlaga- Saragossa, Salamanca-València, Betis-Osasuna i Sporting-Sevilla.
Una setmana després, es va repetir l’experiment i novament es va avisar en quins partits es farien les proves. Segons la federació espanyola, es tractava de fer un assaig per a la temporada 1983/84 i, per tant, calia que els clubs estiguessin a l’aguait. Ni la temporada 1983/84 ni la següent. Els controls antidopatge en la lliga espanyola de futbol no es van reprendre fins al 21 de maig del 1989, quan faltaven set jornades per al final de la lliga 1988/89. Els controls es van fer tot i que tant els jugadors, a través de l’AFE (Associació de Futbolistes Espanyols), com els metges dels clubs van intentar paralitzar-ho perquè creien que no hi havia garanties que tot el procés fos correcte. Hi havia clubs que no tenien metges contractats, segons van denunciar alguns metges. El cap dels serveis mèdics del Barça, Carles Bestit, no era partidari dels controls: «En el futbol espanyol hi ha molt poc dopatge. No paga la pena fer un control, però com que hi ha una obsessió sobre el tema, no tenim més remei que acceptarlo.» Malgrat les reticències de tothom, els controls antidopatge es van començar a fer la temporada 1989/90 i avui estan totalment normalitzats i regularitzats. Tot i que no faltin les polèmiques, com demostren els casos del jugador de l’Athletic de Bilbao Gurpegi, que continua jugant tot i haver estat sancionat amb dos anys per un positiu de l’any 2002 perquè li han aixecat el càstig cautelarment, i el del Celta Giovanella, que sí que està complint una sanció de dos anys per un positiu del desembre del 2004.
Els tres primers, res de res
Dragan Punisic, del Castelló, va ser el primer futbolista que va donar positiu en la lliga espanyola, el febrer del 1992. Només va ser multat perquè es va considerar que el positiu va ser per uns medicaments contra la grip. Julio Soler (Albacete) i José Sánchez Lorenzo (Racing) també van donar positiu la temporada 1991/92, però tampoc no van ser sancionats. Soler, per un defecte de forma. Sánchez Lorenzo, perquè va seguir una recepta del metge del club.
Monsalvete i la cocaïna
El primer sancionat en la lliga espanyola va ser José Manuel Monsalvete, jugador del Betis que estava cedit al Figueres, a segona A. Va donar positiu de cocaïna l’1 de novembre del 1992, en un partit contra el Valladolid en el qual no va arribar a jugar. El jugador va negar que hagués pres res i va argumentar que algú li ho havia posat a la beguda, ja que l’única cosa que havia pres era un xarop. Va ser sancionat amb dos mesos de suspensió.
De Maradona a Guardiola
Diego Maradona, Claudio Caniggia, Edgard Davis, Frank de Boer, Josep Guardiola, Jaap Stam, Fernando Couto, Rio Ferdinand, Adrian Mutu, Abel Xavier i el Juventus i l’Olympique de Marsella dels 90 en massa. Són alguns futbolistes de renom que han estat implicats en casos de dopatge per positius o per no haver volgut passar el control. Hi ha hagut sancions esportives, sancions administratives i sancions penals, però també ulls tancats.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 15 de febrer del 2006)