Papers d'esports

El campionat del món d’atletisme en pista coberta que va acabar diumenge a Moscou no va tenir cap positiu en els controls antidopatge. Si més no fins avui. Fa dos anys, en el mundial de Budapest, dues atletes van ser desposseïdes, dies després d’haver-se acabat el campionat, de les medalles d’or que havien guanyat. Des del 1987, any en què es van disputar per primer cop aquests campionats, 13 atletes han perdut les medalles que hi havien guanyat: cinc campions, quatre segons i quatre tercers. Hi ha hagut de tot. Hi ha qui les va perdre per haver donat positiu en la competició, d’altres per culpa d’un positiu en una competició anterior que es va saber un cop disputat el campionat, i altres que van perdre les medalles anys després, per culpa de processos que van acabar esborrant la major part del seu palmarès.
El primer de la llista és Ben Johnson. Campió dels 60 m el 1987 a Indianapolis, la investigació que se li va obrir pel positiu dels Jocs de Seül i la seva confessió que es dopava des del 1981 va anul•lar totes les seves marques i títols. La seva companya d’entrenaments, Angela Issajenko, segona en els 60 m d’Indianapolis, també es va veure afectada. El 1993 van ser desqualificats els búlgars Daniel Ivanov i Nikolai Raev, tercers en el salt de llargada i triple salt, respectivament. A Barcelona, el 1995, Larisa Peleixenko va perdre l’or en el pes i Liubov Kremliova, el bronze dels
1.500 m. El 1997 Mary Slaney va perdre la plata dels 1.500 m. Slaney havia donat positiu de testosterona l’estiu del 1996, i quan es va resoldre finalment el cas, el juny del 1997, es van anul•lar tots els seus resultats. El 1999 hi va haver quatre positius: dos en el llançament de pes (Vita Pavlix i Irina Korzhanenko), un en triple salt (Rostislav Dimitrov) i un en els 60 m (Inger Miller). L’any 2001 no va rebre ningú. El 2003 tampoc, si més no quan va acabar el campionat. El desembre del 2004, Michelle Collins, dels Estats Units, campiona dels 200 m, va ser desqualificada de resultes de les investigacions fetes dintre del cas del laboratori Balco. Fa dos anys, a Budapest, la russa Anastasia Kapaxinskaia va perdre el títol dels 200 m i la ucraïnesa Vita Pavlix va repetir en el del llançament de pes.

De cinquena a tercera
La corredora basca Maite Zúñiga va acabar cinquena en la final dels 1.500 m del mundial del 1995 que es va disputar al Palau Sant Jordi. Un mes més tard, a Zúñiga li van comunicar que havia guanyat la medalla de bronze. La russa Liubov Kremliova i la romanesa Violeta Beclea, tercera i quarta, havien donat positiu en una reunió un mes abans del mundial, i els van anul•lar tots els seus resultatsposteriors.

Quina parella!
El 1999, a Maebashi (Japó), la ucraïnesa Vita Pavlix va guanyar en el llançament de pes, però va donar positiu i va ser desqualificada. El títol va passar a la segona, la russa Irina Korzhanenko, que també acabaria desqualificada per dopatge. Korzhanenko va guanyar l’or olímpic a Atenes, però va donar positiu. Pavlix va guanyar el mundial indoor del 2004, però un altre positiu li va portar una sanció a perpetuïtat.

Un or més, un or menys
L’estiu del 2003, la russa Anastasia Kapaxinskaia va ser segona en els 200 m del mundial de París. La desqualificació de la nord-americana Kelli White per dopatge li va donar l’or mesos després de finalitzada la competició. El març del 2004, la velocista russa va guanyar els 200 m del mundial de Budapest. Un positiu per anabolitzants li va treure la medalla d’or i li va comportar una sanció de dos anys.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 15 de març del 2006)