Papers d'esports

La setmana passada va ser Roberto Carlos al Camp Nou. Dissabte, Guti al Bernabeu. El Madrid surt a expulsió per protestar/insultar l’àrbitre per partit. Ja fa setmanes que els blancs estan maquillant les estadístiques, com fan alguns jugadors de bàsquet quan el partit ja està decidit i llavors comencen a encistellar i agafar rebots. Sembla que els jugadors del Madrid vulguin acumular com més expulsions millor per, quan acabi la lliga, poder demostrar, amb dades a la mà, que els àrbitres són els que, una altra vegada, han decidit la lliga.
I el Madrid cada cop s’assembla més al Barça. No al Barça d’ara, sinó al Barça històricament perdedor, el que es conformava a guanyar el seu etern rival a casa o aconseguir un èpic empat a fora i acumular unes quantes errades arbitrals en contra per justificar que «aquest any tampoc». Només cal repassar les portades dels dos diaris esportius madrilenys en els dies que van seguir el clàssic del Camp Nou per certificar-ho. Dies i dies parlant de l’àrbitre del partit, fins i tot quan es decidien els quarts de final de la lliga de campions. I aquesta setmana hi tornaran. Un altre expulsat, un altre penal no assenyalat. Quines coses!
La xuleria, la prepotència de Florentino Pérez va conduir el Madrid a guanyar una Champions, però també a on és ara. Realment, no entenc per què es preocupen tant. Que potser se’ls han acabat els calés del pelotazo? Si més no des del punt de vista culer, em sembla que qualsevol aficionat signaria guanyar el que va guanyar Florentino i després estar tres anys en blanc. O és que ja hem oblidat, sense anar més lluny, la travessa en el desert de l’herència de Núñez que va acabar portant Joan Laporta i Ronaldinho al Barça? Ja sé que el Barça ha de fer la seva i no preocupar-se del Madrid, però també sé que els títols són més bons si el que es deixa enrere és el Real Madrid. No us agradaria que el Madrid tingués equip d’handbol i d’hoquei sobre patins? Sempre que el Barça el guanyés amb la mateixa assiduïtat amb què ho fan, darrerament, els equips de futbol i de bàsquet, és clar. I el Barça necessita el Madrid i el Madrid, el Barça. Tants anys de rivalitat, esportiva, social i política, no s’esborren així com així. I si Zapatero diu que és del Barça, penseu que l’executor de la gran retallada de l’Estatut, l’ara ministre Pérez Rubalcaba, és més del Madrid que en Santiago Bernabeu. Que també tingui alguna cosa per la qual patir!
(Article publicat a El 9 Esportiu el 10 d’abril del 2006)