Papers d'esports

Que quedi clar d’entrada que és molt lloable , absolutament lloable, el que està fent el Vila-real en la lliga de campions i que és conseqüència directa del gran paper que va fer en la lliga passada. És un dels quatre millors equips de la lliga de campions i lluita per arribar més lluny.
Ja cansa, però, sentir i llegir que és històric que l’equip representatiu d’una ciutat que no arriba als 50.000 habitants com és Vila-real faci el que està fent l’anomenat submarí groc. I cansa perquè, des del meu punt de vista, el que està fent el Vila-real té ben poc a veure amb el fet que a la ciutat hi hagi més o menys habitants. Quants socis té el club? Quants ingressos li proporcionen els ara embogits aficionats grocs? Si el Vila-real està on està és perquè hi ha un empresari, Fernando Roig, que es gasta part dels milions que guanya en aquest equip. I ho fa a Vila-real perquè és d’allà igual que ho faria en un altre lloc si fos d’un altre indret. La diferència entre Roig i Dimitri Piterman, és que l’empresari valencià no té deliris de grandesa i no juga a fer d’entrenador. Ell hi posa els calés i deixa que els professionals que fitxa, de primer nivell, facin la feina.
I fent les coses així tant se val quants habitants hi hagi a la ciutat que, cada quinze dies, veu jugar el seu equip. Si Fernando Roig deixa de posar calés i ningú el substitueix, què passarà amb el Vila-real? El Barça o el Real Madrid poden estirar més el braç que la màniga i acumular deute perquè tenen una important massa social i un patrimoni al darrere. Què té el Vila-real? Recorden quan el Palamós d’Emili Caballero era la sensació del futbol espanyol i va estar a tocar de l’ascens a primera? On és ara el Palamós?
Totes les ciutats, tots els clubs, volen estar com més amunt millor. Volen viure el present. No els importa gaire el futur. A mi no m’importa gens ni mica el futur del Vila-real. No ho lamentaré si d’aquí uns anys torna a estar a segona B, a tercera o si ja ha desaparegut. Vull pensar que als que ara omplen el Madrigal sí que els sabrà greu. Només espero que recordin que el Vila-real va arribar on va arribar perquè un senyor hi va posar calés, molts calés. Com Roman Abramovitx i el Chelsea. Quan el milionari rus es cansi de la seva joguina, el Chelsea no podrà continuar fitxant jugadors. Hi ha clubs que sempre han estat allà -el Barça, el Madrid, el Manchester, el Juventus, el Milan, el Bayern- i altres que van i vénen. El Vila-real, i el Chelsea, pertanyen a aquest segon grup. Que ho disfrutin.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 24 d’abril del 2006)