Papers d'esports

La victòria del Barça en la final de la Lliga de Campions de París és la 26a copa d’Europa que un equip del FC Barcelona conquereix des que l’any 1955 es van començar a disputar les competicions europees de clubs. També és la segona copa d’Europa que guanya el futbol blaugrana i s’afegeix a les setze de la secció d’hoquei sobre patins, les set de l’handbol i la única del bàsquet. En total, el Barça ha guanyat 64 títols en les competicions europees des que el 4 de setembre del 1955, un partit entre l’Sporting de Lisboa i el Partizan de Belgrad va donar el tret de sortida a la copa d’Europa de futbol la temporada 1955-56.

El primer partit europeu del Barça va ser el 25 de desembre del 1955, amb un 6-2 contra la selecció de Copenhague en la primera eliminatòria de la copa de Fires, una competició que duraria quasi tres anys, ja que la final es va jugar l’1 de maig del 1958 i la va guanyar el Barça amb un 6-2 sobre la selecció de Londres. Per tant, quan es deia que el Barça havia guanyat una copa d’Europa de futbol, la de Wembley, en 100 anys d’història, era manipular la realitat. Del 1899 al 1955 el Barça, ni cap equip, no podia guanyar cap Copa d’Europa perquè no existia. També és veritat que el Barça va guanyar dos cops (1949 i 1952), la Copa Llatina, un torneig que es pot considerar el precursor de les actuals competicions europees i que la van disputar els campions de les lligues d’Espanya, França, Itàlia i Portugal entre el 1949 i el 1957.

Tot això és història. El títol de París referma el Barça com el millor club poliesportiu d’Europa, ja que ja ha estat capaç de guanyar la Copa d’Europa amb els seus quatre equips professionals (futbol, bàsquet handbol i hoquei sobre patins) en aquest segle XXI. Des del 1992, els futbolistes blaugrana han guanyat tres de les 16 competicions europees en les quals han participat; els de bàsquet, dues de 15; els d’handbol, 9 de 15 i els d’hoquei sobre patins, 7 de 14. Caldria afegir-hi 12 títols més, menors, ja que són els que corresponen a les supercopes.

Els equips del Barça acostumen a guanyar títols en les competicions espanyoles i ser molt competitius en les europees. Això fa que, per regla general, quan arriba la primavera, tots estiguin lluitant per guanyar alguna cosa i que les alegries i les desfetes s’acumulin o es contrarestin. El 20 de maig del 1992, quan el Barça va guanyar a Wembley, va tancar una temporada en la qual la secció d’handbol havia perdut el títol europeu guanyat el 1991, la de bàsquet no havia passat dels quarts de final en la copa d’Europa i la d’hoquei sobre patins ni tan sols havia competit a Europa. La temporada 1992-93, la de la desfeta del Dream team contra el CSKA al Camp Nou en la segona eliminatòria de la Lliga de Campions de futbol, el límit de les seccions blaugrana va estar en les semifinals. L’1 de maig del 1993, el Barça de Valero Rivera va guanyar 25-22 al Walau Massenheim en la tornada de les semifinals de la Copa d’Europa d’handbol, però no va poder remuntar el 24-20 de l’anada. Aquella va ser la darrera eliminatòria perduda per l’handbol blaugrana fins a l’abril del 2001, quan no van poder remuntar la final contra el Portland San Antonio. Els blaugrana van guanyar de forma consecutiva dues recopes i cinc copes d’Europa. La tempotada 1993-94, la de la desfeta d’Atenes contra el Milan, va portar una acumulació de feina en el mes d’abril. En 11 dies, el Barça va perdre contra la Penya en la final a quatre de Tel Aviv (19 d’abril), es va classificar per a la final d’Atenes (3-0 al Porto, 27 d’abril) i va guanyar la Recopa d’handbol apallisant l’Olympique de Marsella (26-14, 30 d’avril). El mes de maig va portar la lliga de Djukic (dia 14) i el 5-0 contra el Milan (dia 18). Entre el febrer i el març del 1995, el bàsquet blaugrana va quedar fora del play-off de la lliga europea; el futbol va caure contra el PSG en els quarts de la Champions i l’hoquei va ser eliminat pel Benfica en els quarts de final tot i portar un 5-0 a favor. El 22 d’abril, el nois de l’handbol tancaven la sagnia amb el títol de la Recopa. El Dream Team estava de baixada i la temporada 1995-96 es va haver de conformar amb jugar la copa de la UEFA. El Bayern de Munic va posar fi a l’aventura en les semifinals (1-2, 16 abril), just cinc dies després del robatori que va patir l’equip d’Aíto García Reneses en la final a quatre de París contra el Panathinaikos. L’equip d’handbol va tornar a ser l’encarregat d’aixecar la moral culé: el dia 20 golejava el Bidasoa (23-15) en l’anada de la final de la Copa d’Europa i el dia 26, ho arrodonia en la tornada (23-23). El 18 de maig, el barcelonisme quedava traumatitzar i escardat amb la destitució de Johan Cruyff i l’1 de juny l’hoquei blaugrana perdia la copa d’Europa, contra l’Igualada, als penals.

L’any de Ronaldo (1997), el Barça va conquerir la Recopa contra el PSG a Rotterdam (14 maig). El dia (24 d’abril) que l’equip de Bobby Robson es guanyava l’accés a la final a Florència (0-2 contra la Fiorentina), a pocs quilòmetres d’allà, al Palaeur de Roma, l’equip de bàsquet perdia una altre final a quatre (73-58 contra l’Olympiakos). Cinc dies abans, la secció d’handbol revalidava a Zagreb el títol de la copa d’Europa. La temporada 1997-98 el futbol va faltar a la cita primaveral. Un 0-4 contra el Dinamo de Kiev de Shevchenko el mes de novembre del 1997 va certificar el KO del Barça de Louis Van Gaal. L’1 de març del 1998, l’handbol blaugrana feia una èpica remuntada contra el Veszprem en els quarts de final (10 gols a sota a 20 minuts del final) que va acabar amb el gol de maluc d’Urdangarín. El dia 7, Josep Lluís Núñez superava la moció de censura de l’Elefant Blau i el dia 12, el bàsquet blaugrana queia en el desempat contra el CSKA de Moscou i quedava fora d’una final a quatre que es jugaria en el palau Sant Jordi i que s’hauria intercalat entre els dos partits entre el Barça i el Badel Zagreb que donaria a l’handbol blaugrana la tercera copa d’Europa seguida. El 1999 el futbol va tornar a fallar a la tardor, mentre el bàsquet guanyava la Korac després de remuntar 16 punts a l’Estudiantes; l’handbol tornava a frustar el Badel Zagreb i l’hoquei topava per segon any seguit amb l’Igualada en les semifinals.

La primavera del 2000 va ser la de l’adéu de Josep Lluís Núñez. El 18 d’abril, el futbolistes li clavaven un 5-1 al Chelsea pre-Mourinho i Abramovixt en els quarts de la Champions, el mateix dia que els basquetbolistes tornaven a caure en unes semifinals de la final a quatre (65-51 amb el Maccbi). Una setmana i mitja després, dues copes d’Europa en dos dies. El 29, la cinquena seguida de l’handbol (aquest cop contra el Kiel) i el 30, la d’hoquei sobre patins, a Porto, el dia que van rebre la copa de campions a l’hotel. Qui mana és el futbol i el 4-1 de València (2 de maig) en les semifinals de la Lliga de Campions no es va remuntar al Camp Nou (2-1, 10 de maig). Tres dies després, Nuñez diu que convoca eleccions i que no es presentarà. El 23 de juliol del 2000, Joan Gaspart és escollit nou president. Amb Gaspart manant, el límit del Barça de futbol són les semifinals de laChampions 2001-02 contra el Real Madrid. Fins i tot l’handbol deixa de guanyar. Només l’hoquei segueix com si res, amb dues copes d’Europa més. Joan Gaspart, que va dir que tot anava bé menys el futbol, va dimitir el 12 de febrer del 2003. Amb Enric Reyna de president provisional, la Juventus elimina el Barça en la Champions (22 abril) i l’handbol guanya la copa EHF (3 maig), però tres dies després l’assemblea força Reyna a dimitir i és Joan Trayter, el president de la comissió gestora, el màxim dirigent del club quan, finalment, el Barça guanya la tant anhelada Eurolliga de bàsquet amb Bodiroga a la pista i Svetislav Pesic a la banqueta (11 maig).
Cinc títols en l’era Laporta

El Barça és l’únic club del futbol que ha jugat cada any alguna de les competicions europees. La darrera vegada que li va anar d’un pél quedar fora d’Europa. Va ser el dia que Joan Laporta va prendre possessió com a president blaugrana. Laporta va guanyar les eleccions el 15 de juny del 2003 i el 22 va prendre possessió just abans del Barça-Celta (2-0) que va classificar el Barça per la copa de la UEFA. L’endema va presentar Frank Rijkaard com a nou entrenador i el dia 24, els equips de bàsquet i hoquei sobre patins guanyaven les seves respectives lligues. El 20 de juliol arribava Ronaldinho. La primera temporada de Laporta la va salvar, si parlem de les competicions europees, l’hoquei sobre patins. L’handbol va quedar fora de la copa d’Europa el desembre en els vuitens de final; el futbol també es va quedar en els vuitens en el camí de Goteborg, igual que el bàsquet contra el Bennetton. El 16 de maig del 2004, l’hoquei sobre patins donova al nou Barça de Joan Laporta el primer dels cinc títols europeus que ha conquerit. La temporada 2004-05 va tenir un març negre. El dia 9, el Chelsea fa fora el Barça de la Champions en els quarts de final per culpa de 20 minuts negres a Stamford Bridge i el 23, l’Scavolini apallissa el Barça en el palau (87-101). El maig, tot canvia. El dia 7, l’equip d’handbol remunta el 28-27 del partit d’anada de la final disputat a Ciudad Real i suma, quatre anys després, la setena copa d’Europa. Segurament la més inesperada de la història de la secció. Una setmana després, el futbol guanya la lliga al camp del Llevant i l’endemà la secció d’hoquei sobre patins obté, a Reus, la 16a copa d’Europa del seu historial.

La temporada europea 2005-06 no havia respós, fins dimecres a les expectatives creades. Els dos campions del 2004 no van arribar gaire lluny. L’hoquei sobre patins va ser eliminat pel Follonica -futur campió- en la primera eliminatòria que es va jugar el mes de desembre i l’handbol va partir la revenja del Portland en els quarts de final. L’hoquei va tenir una segona oportunitat, que va aprofitar, amb la copa de la CERS que va guanyar contra el Vilanova. Entre el 8 i el 28 d’abril el Barça va guanyar la CERS d’hoquei, es va classificar -eliminant el Real Madrid- i va perdre la final a quatre de bàsquet i es va classificar per la final de París. El 5 de maig, a Vigo, revalidava la lliga de futbol i el 17, repetia en la Champions en una altra primavera ben atapeïda per a un club de futbol però també, poliesportiu
(Article publicat a El 9 Esportiu el 19 de maig del 2006)