Papers d'esports

Estaria content, vostè, si el seu club o país guanyés un 40 per cent dels títols que es posessin en joc en els diferents campionats? Així d’entrada la resposta hauria de ser que sí. Un 40 per cent és una xifra gens menyspreable. És clar que el problema arribaria quan, en mirar les dades històriques, veiés que fa 23 anys es guanyava un 73 per cent dels títols i en fa 15, un 50 per cent.
Doncs això és el que li passa a l’atletisme europeu, que la setmana vinent celebrarà a Göteborg la 19a edició del seu campionat. L’any 1983, en la primera edició del campionat del món que es va fer a Hèlsinki els representants dels països europeus van guanyar el 73 per cent de les medalles d’or. L’any passat, també a Hèlsinki, els atletes europeus van guanyar el 40 per cent dels títols. Un fort retrocés que s’acosta al mínim històric del mundial del 1993, quan Europa va guanyar només el 34 per cent dels títols. Un any abans, als Jocs de Barcelona, el percentatge havia estat del 49 per cent. En els últims Jocs Olímpics, a Atenes, Europa va conquerir el 48 per cent de les medalles d’or.
Europa perd terreny atlèticament parlant, tot i que les seves ciutats són el centre de l’atletisme mundial cada estiu. Les sis reunions de la Lliga d’Or són en ciutats europees, cinc de les sis del Súper Grand Prix, també i 7 de les 12 del Grand Prix. De les 24 reunions d’atletisme més importants del món, 18 són en territori europeu. Els grans organitzadors i mànagers o són europeus o tenen la seva base al Vell Continent. Què passa, doncs?
La desaparició de la RD Alemanya i l’URSS, el retorn d’Àfrica –el 1983 no va guanyar ni un títol– i l’aparició d’atletes dels petits països caribenys, en són algunes de les causes, però també un generalitzat desinterès cap a l’atletisme a la Vella Europa. La gran superioritat dels velocistes americans i els corredors africans fa que aquestes siguin disciplines gairebé oblidades a Europa. La majoria dels èxits europeus arriben en els concursos.
El futur? Gens bo. Potser caldria firmar ara mateix per assegurar el 40 per cent de títols. En el mundial juvenil de l’any passat, els joves europeus van guanyar 8 dels 39 títols que hi havia en joc –4 en nois i 4 més en noies–, o sigui, un 20 per cent. En el mundial juvenil del 2003, Europa va guanyar un 28 per cent dels títols. Cap atleta europeu juvenil masculí –i només una noia– ha guanyat una cursa de més de 400 m en els mundials juvenils que es disputen des del 1999.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 31 de juliol del 2006)