Papers d'esports

Ja no queden marques fetes per les nedadores de la República Democràtica Alemanya (RDA) en les llistes de rècords d’Europa de natació. El campionat d’Europa que es va disputar la setmana passada a Budapest va veure com en desapareixien els dos darrers: el dels 800 m, que tenia Anke Moehring amb 8:19.53 des del 1987 i que Laure Manaudou va deixar en 8:19.29, i el dels 4×200 m, que tenia equip de l’RDA amb 7:55.47 des del 1987 i que a Budapest un equip de l’Alemanya unificada va rebaixar fins a 7:50.82 –de passada, rècord del món–. Com que ja feia temps que no quedaven rècords del món fets per representants de l’RDA, l’únic lloc on sobreviuen marques fetes per les wundermadchen és en les taules de rècords d’Alemanya. En les proves en piscina olímpica –50 m– sobreviuen els dels 400 i 800 m lliure, el dels 100 m papallona i els dels 200 i els 400 m estils. Els de fons són d’Anke Moehring; el de papallona, de Kristin Ottto; el d’estils curt, d’Ute Geweniger, i el llarg, de Petra Schneider. Justament Petra Schneider va demanar, a finals del’any passat, que anul·lessin els seus rècords. Ho va fer durant un programa a la cadena de televisió ARD, en el qual va reconèixer que s’havia dopat. Schneider, que té 43 anys, va ser campiona olímpica i mundial dels 400 m estils, i un cop va acabar la seva carrera esportiva, als 19 anys, va tenir greus problemes de salut, especialment de cor, que sempre s’han relacionat amb el dopatge. El que no vol Schneider és tornar les medalles que va guanyar en els Jocs Olímpics i campionats del món –sis en total, tres d’or, dues de plata i una de bronze–, ja que diu que ningú li pot garantir que les seves rivals no anessin també dopades. Les autoritats esportives alemanyes han repetit en diverses ocasions que no pensen revisar les llistes de rècords –ni en natació ni en atletisme– i, per tant, Schneider haurà d’esperar que alguna compatriota li superi el rècord si vol desaparèixer de les llistes. Potser tindrà sort i no haurà d’esperar gaire. A Budapest, Nicole Hetzer va ser segona en els 400 m estils amb 4:37.97. El rècord que Schneider vol que desaparegui és de 4:36.10, marca que li va donar el títol en el mundial del 1982 i que va ser rècord del món fins al 1997, quan l’hi va batre la xinesa Chen Yan. Avui, el rècord del món i d’Europa és de Yana Klotxkova (Ucraïna), que va fer 4:33.59 enels Jocs de Sydney.

La reclamació al COI
L’anglesa Sharron Davies va ser subcampiona olímpica dels 400 m estils a Moscou, lluny rere Petra Schneider. Ara és periodista. A finals dels noranta va anar a Alemanya, va parlar amb Schneider, que li va reconèixer que la dopaven des dels 14 anys, i va reclamar al COI que reconeguessin d’alguna manera el dopatge d’estat a la RDA. Deia que no volia la medalla. Es conforma amb un asterisc, que indiqués «dopada» al costat dels noms de les nedadores de l’RDA en el palmarès dels Jocs. No li van fer cas.

Un lloc al saló de la fama
Petra Schneider és una dels quinze representants -catorze dones i un home– de l’RDA que formen part del saló de la fama de la natació. També hi són Kornelia Ender, Roland Matthes, Kristin Otto, Barbara Krause, Andrea Pollack i Ulrike Richter. El dopatge no ha afectat la seva presència al saló, com sí que ho ha fet en el cas de les xineses. La Xina només té al saló sis saltadors/es i un entrenador. Ni una nedadora. També hi és Rick DeMont, campió olímpic a Munic 72 que va ser desqualificatper dopatge.

31 sancionats el 2005
La Federació Internacional de Natació (Fina) va sancionar 31 esportistes durant l’any 2005. La sanció més dura va ser per a la brasilera Laura Azevedo, sancionada a perpetuïtat per haver-se negat a passar un control el juny del 2004. La natació va ser el cinquè esport més controlat, segons les dades de l’Agència Mundial Antidopatge, durant el 2005, amb 10.351 proves –entre natació, llarga distància, waterpolo, salts i sincronitzada– i un 1,26 per cent de mostres positives.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 9 d’agost del 2006)