Papers d'esports

La comissió mèdica del Comitè Olímpic Internacional (COI) va detectar un 10 per cent de casos falsos entre els esportistes que es van declarar asmàtics en els Jocs Olímpics d’Atenes amb la finalitat de poder prendre medicaments que, en principi, estan prohibits perquè contenen substàncies dopants. Dels gairebé 11.000 esportistes que van participar en aquells Jocs, 490 es van declarar asmàtics. El salbutamol, un dels productes més populars per tractar l’asma, és la causa principal d’aquests falsos positius. El salbutamol, en petites dosis, pot ser considerat un estimulant, però en dosis fortes és potencialment un anabolitzant. Per això l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) l’ha inclòs en la llista de productes prohibits, tot i que s’autoritza, en certes condicions, als esportistes asmàtics. Cal una autorització mèdica per utilitzar-lo, i si s’utilitza i la concentració que es troba en l’anàlisi d’orina és superior als 1.000 nanograms per mil•lilitre, es considera anabolitzant i, per tant, positiu. Només està permès el consum de salbutamol en esprai –amb inhalador, bàsicament– i està absolutament prohibit prendre’n en comprimits o injeccions. Fins a mitjan anys 90, el salbutamol era pràcticament inexistent en el mercat de productes dopants. El 1994 el salbutamol va representar el 5 per cent de les anàlisis positives en els laboratoris acreditats pel COI; el 1999 representava el 19 per cent, i el 2001, l’11 per cent. Els Jocs d’hivern del 1994, a Lillehammer, van ser qualificats per la premsa local de «Jocs dels asmàtics», ja que la cadena de televisió CBS va revelar que un 60 per cent dels participants prenien salbutamol. A Atlanta-96, un 17 per cent de l’equip
dels Estats Units va declarar que era asmàtic, i a Nagano 98, un 22 per cent de l’equip nordamericà –un 60 per cent entre els esquiadors de fons– també es van declarar asmàtics. L’any 1996, un 6 per cent de la població dels Estats Units tenia asma. Aquest espectacular increment del nombre d’esportistes d’elit asmàtics va fer que el COI incrementés el control i que a Atenes es detectés aquest 10 per cent d’asmàtics falsos entre els participants en els Jocs. Entre els esportistes famosos que en algun moment s’han declarat asmàtics hi ha Mark Spitz, Miguel Indurain, Jackie Joyner, Dwan Fraser i Jan Ullrich.

Asma induïda per l’exercici
En l’esport, a més de l’asma, es pot parlar de l’asma induïda per l’exercici, bàsicament produïda quan l’esforç físic es porta a terme en un mitjà fred i sec. Això afectaria l’esquí de fons, les curses de llarga distància i el ciclisme. També pot provocar asma l’exposició repetida a un element pol•lucionat, com ara el clor de l’aigua de les piscines, que afectaria els nedadors. Un estudi fet a Noruega indica que els esportistes que s’entrenen més de 20 hores per setmana corren un risc de tenir asma dos cops superior als que s’entrenen menys de 10 hores per setmana.

Certificats en el primer món
En els Jocs de Sydney hi va haver el doble d’esportistes amb una autorització terapèutica per prendre medicaments que als Jocs d’Atlanta. El 96,2 per cent dels certificats eren d’esportistes d’Europa, l’Amèrica del Nord i Oceania, i el 3,8 per cent, d’esportistes originaris d’Àfrica, Àsia, l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central. Un 60 per cent de les 607 autoritzacions que es van fer es repartien entre quatre esports: natació, atletisme, rem i ciclisme. En el mundial de rem del 1997, un centenar de participants es van declarar asmàtics, la majoria dels EUA, el Canadà i Anglaterra.

El cas de David Busquets
El jugador de l’Igualada David Busquets està complint una sanció de tres mesos per un positiu de salbutamol en la copa. Busquets, asmàtic des dels sis anys, ja va viure un cas semblant el 1999 en l’europeu que va jugar amb la selecció espanyola. La federació espanyola, que ara el sanciona, el va defensar en aquella ocasió davant el comitè europeu, que no el va sancionar. Busquets va donar positiu perquè va tenir un atac durant l’escalfament, a causa de l’ambient humit i de la calor; va fer més inhalacions de les que feia normalment, i va superar el límit permès.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 23 d’agost del 2006)