Papers d'esports

Un grup d’investigadors de la Universitat de Navarra estan analitzant l’impacte mediàtic de les diverses seleccions i jugadors que participen en el mundial de bàsquet. La metodologia està basada en el càlcul del nivell de popularitat i notorietat de cada esportista. La popularitat s’estima a través del nombre de pàgines web que fan referència directa a cada jugador i a l’equip al qual pertany, i la notorietat es calcula pel nombre d’articles de premsa que fan referència a l’esportista. Els Estats Units i Lebron James dominen en el rànquing, la selecció espanyola és la segona i Pau Gasol és el sisè. Quan s’acabi el mundial, prometen un rànquing definitiu.
Entre les moltes coses bones que ha aportat Internet hi ha la possibilitat de fer investigacions com aquesta dels navarresos. Qui no ha posat alguna vegada el seu nom o el d’un conegut en el Google per veure quantes referències hi apareixen? A més dels textos, hi ha l’apartat d’imatges, on es pot comprovar quina fila fan els que arrosseguen el mateix nom que nosaltres.
Sense Internet, moltes de les coses que fem no les podríem fer. Gairebé tot ho tenim o en el mateix moment o poc després. I el millor és que ho tenim nosaltres, els professionals de la informació, i també qualsevol aficionat. Ja fa molt de temps que no es presenta ningú a la redacció amb un sobre on hi ha una foto, en paper, que vol que surti al diari. Ara cada dia arriben centenars de correus electrònics amb informacions d’interès, però també amb les coses més inversemblants. I els lectors ens diuen de tot, a favor o en contra, sobre el que escrivim. I això que aquest diari encara no disposa de pàgina web.
Navegar per la xarxa és apassionant. Cadascú té les seves dèries. La que em té atrapat ara mateix fa referència al dopatge. Posar al cercador el nom d’un esportista i al costat la paraula dopatge –en diferents idiomes que puguis llegir, és clar, que si només ho fas en català poca cosa bona aconseguiràs– porta resultats sorprenents. Has de remenar i triar, és clar, i no creure’t tot el que trobes, perquè de petites i grans mentides, en corren moltes per la xarxa, però una cosa porta a l’altra i, d’una petita referència, pots acabar traient-ne una bona història per explicar. I més encara si alguna referència bibliogràfica la confirma. Perquè, malgrat tot, la meva generació, o si més no, jo, es continua refiant més del paper que dels bits.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 30 d’agost del 2006)