Papers d'esports

El 21 de juliol del 1927, a la localitat alemanya de Nurburgring, va començar la història del campionat del món de ciclisme en ruta, que diumenge arribarà a Salzburg (Àustria) en la seva 73a edició. L’italià Alfredo Binda va guanyar aquell primer títol, en el qual no hi va participar cap ciclista català ni espanyol. Tres anys després, a Lieja, Alfredo Binda va sumar el seu segon títol mundial, en una cursa en què Marià Cañardo va acabar setè. Cañardo, una de les llegendes del ciclisme català, va iniciar la sèrie de presències catalanes en el mundial de ciclisme en ruta que diumenge continuaran a Salzburg Joan Antoni Flecha, Joaquim Rodríguez i Xavier Florencio.

Cañardo va competir set vegades en el mundial entre el 1930 i el 1937, amb els setens llocs del 1930 i el 1933 com a millors resultats. Eren altres temps. En la cursa del 1930 hi van participar 23 ciclistes i en la del 1933, 28. Cañardo, nascut a Olite (Navarra) i que va arribar a Barcelona amb 13 anys, comparteix amb l’altre gran mite del ciclisme català, Miquel Poblet, el rècord de participacions catalanes en el mundial en ruta. Poblet es va estrenar el 1954 i es va acomiadar el 1961, amb l’onzè lloc del 1958 com a millor resultat. Poblet, que va obtenir 186 victòries en 17 anys de professional, no va estar mai afortunat en el campionat del món. Igual que en el campionat d’Espanya en carretera, que tampoc va guanyar mai.

La millor classificació d’un corredor català en un mundial en ruta és el quart lloc de Pedro Torres el 1975. El ciclista nascut a Humilladero (Màlaga) va fer tota la seva carrera ciclista a Catalunya. Era escalador, va obtenir un triomf d’etapa tant en el Tour com en la Vuelta i aquell 1975, a Yvoir (Bèlgica), va ser quart en l’esprint final que va guanyar Hennie Kuiper i en el qual va superar Zoetemelk, Thevent i Merckx, però que no va ser prou per pujar al podi, ja que també el van batre Roger de Vlaeminck i Jean-Pierre Danguillaume. El 1973, en el mundial que va fer a Montjuïc, Torres va ser sisè, a quasi dos minuts del campió, Felice Gimondi. El 1997, a Sant Sebastià, Melcior Mauri va treballar com mai per ser campió del món de ruta, va atacar constantment, va estar en tots els talls, però al final va ser cinquè en l’esprintada de sis homes que es van jugar la victòria i que va donar el títol al francès Laurent Brochard.

Un total de 19 dels 29 catalans que han participat en un mundial ho han fet com a mínim en dues ocasions. Després de les set participacions de Cañardo i Poblet apareix Pedro Torres, amb sis, José Recio, amb cinc, Celestino Prieto, Pere Muñoz i José Pérez Francés, amb quatre, i Melcior Mauri, Manuel Esparza i Miguel Pacheco, amb tres. El rècord de catalans presents en un mundial és de quatre en els campionats del 1958, 1959, 1978 i 1983. A Salzburg n’hi haurà tres, xifra que no s’aconseguia des del 1984.

La plata de Mauri en la contrarellotge

El campionat mundial de contrarellotge es va començar a disputar l’any 1994, a Palerm. Chris Boardman va obrir un palmarès que va continuar Miguel Indurain. L’osonenc Melcior Mauri va guanyar la medalla de plata en el mundial del 1996, a Valkenburg, rere Abraham Olano, que el va batre de 37 segons. Mauri va competir quatre vegades en el mundial de contrarellotge. A més del segon lloc del 1996 va ser 12è el 1994, sisè el 1997, a 26 segons del podi, i cinquè el 1999, en què es va quedar a 20 segons de la medalla de bronze.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 20 de setembre del 2006)