Papers d'esports

La mala baba que els va agafar a alguns dissabte a la nit després de la derrota de la selecció espanyola de futbol a Suècia va fer que es diguessin i s’escrivissin moltes barbaritats. Entre altres coses, es va dir que mentre hi haguessin seleccions com les de Catalunya i Euskadi, l’espanyola no faria res de bo. Aquesta sí que és bona! Els millors jugadors catalans i bascos són a la selecció espanyola, per tant, les seleccions nacionals catalana i basca no interfereixen en res la tria de Luis Aragonés, però en canvi tenen la culpa del que després fa, o millor dit, no fa, la roja.
Puyol, Xavi, Capdevila, Cesc i Luis Garcia van jugar amb la selecció espanyola a Suècia, no amb la catalana contra Euskadi. Puyol i Xavi han de respondre dia sí i dia no, a preguntes dels periodistes sobre el seu compromís amb la selecció espanyola. Sobretot des que no van jugar el partit que encara manté impugnada la supercopa d’Espanya. I Xavi i Puyol, diuen l’única cosa que poden dir. No sé si ho diuen perquè ho pensen o perquè no tenen més remei. En tot cas, les seves respostes satisfan plenament, em sembla, la immensa majoria dels aficionats espanyols i també una part dels catalans. Hi ha una part de catalans, però, que veiem amb recança aquestes manifestacions. Personalment, aquesta recança ve més per no saber què pensen de veritat aquests futbolistes que no pel que diuen. Si vols exercir la llibertat d’expressió també has de respectar la dels altres.
Hi ha jugadors que no juguen a la selecció catalana perquè no volen. Ho han dit als seleccionadors i ja està. Hi ha futbolistes que han jugat amb la selecció catalana i no hi han tornat. Estan en el seu dret. Hi ha gent que ha nascut a Catalunya, però se sent espanyola i prou. Igual que hi ha gent que ha nascut a Catalunya i no se sent espanyola. Tots estan en el seu dret. La diferència? Uns el poden exercir i els altres no.
Els partits de Catalunya són amistosos, però si fossin oficials, tampoc seria obligatori anar a les convocatòries –tal com recull la llei catalana de l’esport, a la qual s’ha presentat un recurs en contra al Tribunal Constitucional–. Des del punt de vista català, fer esport és lliure. I defensar o no els colors de Catalunya, també. Res d’obligacions o de xantatges emocionals. El partit d’ahir n’és un bon cas. Sobre què passa si no vols anar a una convocatòria d’una selecció espanyola ens en podria fer una xerrada el jugador d’hoquei sobre patins Miquel Masoliver.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 9 d’octubre del 2006)