Papers d'esports

El Tour del 1991 ha quedat en la història del ciclisme com el primer dels cinc consecutius que va guanyar Miguel Indurain. Dintre de la història del dopatge, aquell Tour és el del cas PDM, l’abandonament de tots els components de l’equip holandès en la desena etapa de la cursa a causa d’una «misteriosa malaltia». El dilluns 15 de juliol s’havia de disputar la 10a etapa del Tour del 1991 entre Rennes i Quimper. El nord-americà Greg Lemond era el líder amb 1:09 sobre Djamouladine Abdoujaparov, 1:13 sobre Erik Breukink i 2:17 sobre Miguel Indurain. Feia dos dies que s’havia disputat una contrarellotge de 73 quilòmetres i la cursa estava a dos dies d’arribar als Pirineus. Nico Verhoeven no s’aixeca del llit a l’hotel de Rennes. Té febre. La resta de corredors van cap a la sortida. El mexicà Raúl Alcalá diu que no ho entén, que tot l’equip menys ell té febre. El director esportiu, Jan Gisbers, diu que tots tenen febre. Ell també. Uwe Raab signa el control de sortida però no comença l’etapa. Jean Paul van Poppel i Martin Early es retiren. Falk Boden, amb febre molt alta, arriba fora de control. La resta de l’equip ha fet l’etapa a la cua del pilot amb penes i treballs. Quan acaba l’etapa, tothom es pregunta què està passant. L’endemà, a l’hotel de l’equip PDM, a Quimper, s’hi aplega tota la premsa que segueix el Tour. El director de l’equip, Jan Gisbers, anuncia que Sean Kelly, Eric Breukink, Jos van Aert i Raúl Alcalá es retiren. No queda cap corredor del PDM en la cursa. Totes les preguntes que es fan sobre el perquè només tenen una resposta: grip.
En els dies següents, la causa de l’abandonament massiu va variant. Parlen d’una intoxicació (el pollastre o la salsa dels espaguetis que van menjar a Rennes estarien en mal estat) que només va afectar els corredors, no els auxiliars ni els tècnics, que van sopar el mateix. Steven Rooks, llavors en el Buckler i el 1990 en el PDM, va culpar els cereals de l’esmorzar, ja que als auxiliars no els agradaven. El 25 de juliol el mànager del PDM, Manfred Krikke, amb els directors i els metges de l’equip fa una roda de premsa i diu que la culpa és de la salmonel•la. El 28 de juliol, el dia que Indurain celebra el seu primer Tour, el diari holandès Krant op zondag publica un article en què el director del Tour, Jean M. Leblanc, diu que no accepta les explicacions del PDM i que vol canviar la reglamentació de la cursa per evitar que l’equip hi torni a participar. L’endemà, Leblanc diu que se l’ha malinterpretat i que el dossier que el PDM li ha fet arribar l’ha fet sortir de dubtes. El PDM serà benvingut en el Tour del 1992. L’endemà, el Tour fa un comunicat en què diu que la culpa és d’un producte anomenat Intralipid que el PDM ha fet servir en forma de sèrum com a suplement alimentari i que estava en mal estat. L’octubre del 1991, la Federació Holandesa de Ciclisme acusa el PDM d’haver usat l’Intralipid per emmascarar productes dopants. El mànagerdel PDM amenaça amb accions legals.
El 10 de novembre, el diari Krant op zondag publica un article en què el professor alemany Manfred Donike, un dels grans experts en la lluita contra el dopatge, avala la tesi de la Federació Holandesa de Ciclisme i diu que qualsevol altra explicació és mentida. Donike explica que, segons havia pogut saber, en el Tour es va administrar Intralipid a sis dels nou corredors del PDM i que la quantitat que els van donar equival a un 0,3 per cent de l’energia que necessita un ciclista per fer el Tour. Per tant, la història de l’Intralipid com a complement energètic no s’aguanta i el que sí que té sentit és barrejar-lo amb testosterona o un altre anabolitzant per emmascarar l’ús d’aquests productes prohibits. L’equip PDM va tornar al Tour del 1992 amb sis dels corredors retirats l’any anterior. L’equip va desaparèixer a finals del 1992. A finals del 1997, en una investigació fiscal a l’exmetge del PDM Win Sanders, van sortir a la llum les pràctiques de dopatge que s’havien fet en l’equip holandès. Es van trobar documents que van permetre confirmar que el que havia passat en el Tour del 1991 no havia estat culpa ni de la grip, ni del pollastre ni de la salsa dels espaguetis.
(Article publicat a El 9 Esportiu l’11 d’octubre del 2006)