Papers d'esports

La Conferència General de la Unesco va aprovar, el 19 d’octubre del 2005, una convenció internacional contra el dopatge en l’esport. Va ser un acord unànime, sense polèmica en els debats. El text aprovat era el primer instrument jurídic internacional que tenia per objectiu l’eradicació del dopatge en l’esport i que, a més a més, és vinculant i universal, ja que haurà de ser inclòs en els ordenaments jurídics dels diferents països. El codi de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) aprovat el 2003 és de compliment obligat per a les federacions esportives internacionals, però no per als països. Com sempre, hi ha un però, i és que perquè el text aprovat per la Unesco entri en vigor cal que sigui ratificat per 30 països membres. I avui, quan ja fa un any de la seva aprovació, només 24 dels seus 191 estats membres l’han ratificat. El primer país que va ratificar la convenció va ser Suècia, tres setmanes després de l’aprovació per part de la Conferència General. De les grans potències esportives mundials només l’han ratificat Austràlia, la Gran Bretanya, la Xina i Espanya. L’Estat espanyol va dipositar l’instrument de ratificació a la Unesco el dia 25 d’octubre passat, convertint-se en el 23è estat membre que ho feia. El Consell de Ministres va autoritzar la ratificació de la convenció el 19 de maig del 2006. El 29 de juny, la va aprovar el Congrés dels Diputats –el mateix dia que s’aprovava la llei espanyola contra el dopatge– i el 19 de setembre, el Senat. Els 24 membres de la Unesco que han ratificat la convenció són, per ordre de ratificació: Suècia, el Canadà, Dinamarca, Nova Zelanda, Noruega, Austràlia, Mònaco, Islàndia, les Illes Cook, Nigèria, Letònia, la Gran Bretanya, Nauru, les Seychelles, Maurici, Jamaica, Lituània, la Xina, les Bahames, Perú, Moçambic, Romania, Espanya i el Níger. Quan es va aprovar la convenció, es pretenia una ràpida ratificació per part dels parlaments dels diferents països i que pogués entrar en vigor abans de la disputa dels Jocs Olímpics d’Hivern que es van fer el mes de febrer passat. Els 25 membres de la Unió Europea van donar el seu suport explític a la convenció, però només sis l’han ratificat, un any després. El 26 d’octubre, el director general de la Unesco, Koichiro Matsuura, va fer una crida als països que encara no l’han ratificat perquè ho facin, i va recordar que fan falta 30ratificacions perquè entri en vigor.
La idea que la Unesco fes un text contra el dopatge va començar en la reunió de ministres d’Esports que es va fer el gener del 2003 i que va aplegar 360 participants de 103 països. La idea es va aprovar en la conferència general de l’octubre del 2003 i el projecte de convenció es va fer amb la participació de representants de 95 països i la contribució financera de nou estats membres (Austràlia, el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, el Japó, Noruega, Nova Zelanda i Suècia). La convenció recull bona part de les disposicions del codi de l’AMA, inclosa la llista de productes prohibits, encara que estableix la possibilitat d’incloure’n de nous a mesura que es descobreixen nous productes dopants. El text parteix del convenciment que la Unesco ha de tenir un paper esencial en la lluita contra el dopatge en l’esport. A través de 42 articles i diversos annexos, la convenció, a més d’establir controls i sancions, incita els estats a «donar suport, dissenyar o aplicar programes d’educació i formació sobre la lluita contra el dopatge. Els estats es comprometen a vetllar per l’aplicació del text i desenvolupar-lo a través de normes internes, així com donar suport a la tasca de l’AMA. La convenció també preveu la creació d’un fons amb aportacions dels països signants, d’altres agències de les Nacions Unides i donacions privades.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 2 de novembre del 2006)