Papers d'esports

El dopatge és usar substàncies prohibides per millorar el rendiment d’un esportista. La majoria de les vegades els esportistes no reconeixen haver pres res i argumenten que hi ha una confabulació en contra seu, que algú, no se sap com, ha introduït al seu cos aquell producte. Hi ha casos documentats del que es coneix en l’argot del dopatge com doping to lose. No es tracta de provocar un positiu, sinó d’administrar a un rival substàncies que facin disminuir les seves capacitats físiques. Els historiadors del dopatge expliquen que, abans d’augmentar el rendiment propi, el primer que es va fer va ser buscar reduir el del rival.
Un dels casos més recents d’aquest tipus de dopatge es va produir el 2003 a França i va acabar amb un mort. Christophe Fauviau, de 45 anys, tenia dos fills, una nena de 13 anys i un nen de 16, que jugaven a tennis. La nena, Valentine, era el 2003 la millor jugadora de França de la seva edat. El nen, Maxime, intentava treure el cap en tornejos de promoció. El juny del 2003, en un torneig, un jove va veure com el pare del seu rival manipulava una ampolla d’aigua que tenia al vestidor. No en va dir res i la va guardar. Va perdre contra Maxime Fauviau, que l’endemà guanyava la final contra un jugador que va començar bé el partit però el va acabar molt malament i va estar dos dies a l’hospital. El jugador va anar a la policia amb l’ampolla d’aigua manipulada. Més tard van saber que Alexandre Lagardère, de 25 anys, que també havia jugat contra Maxime, havia mort en un accident. Les anàlisis van revelar que a l’aigua hi havia Temesta, un tranquil•litzant que, entre altres coses, provoca somnolència. Van lligar caps i l’autòpsia de Lagardère va revelar que havia ingerit Temesta. Lagardère havia perdut contra Maxime Fauviau, després s’havia adormit conduint i s’havia matat. El març del 2006, Christophe Fauviau va ser condemnat a vuit anys de presó per haver drogat 27 rivals del seu fill, entre ells, nou menors de 15 anys.

La cambrera
L’any 1996, Laurie Mains, l’entrenador de la selecció de Nova Zelanda en la final del mundial de rugbi del 1995 que va perdre a Sud-àfrica contra els locals, va assegurar que els seus jugadors havien estat intoxicats per algú del servei de l’hotel on s’estaven. Una cambrera de l’hotel, que no va ser localitzada posteriorment, ho hauria confessat. Els corredors d’apostes van ser acusats d’inductors.

En el cafè
Jack Dempsey, que va dominar en la categoria dels pesos pesants als anys 20, va perdre el títol de manera sorprenent el 1926 contra Gene Tunney. L’any 1963, Dempsey va revelar què havia passat: li havien posat alguna cosa en el cafè de l’esmorzar. Un restaurador d’Atlanta va dir que no havia vist mai algú tan malament com Dempsey aquell dia, i que no comprenia com havia pogut pujar al quadrilàter.

Ja el 1766
El febrer del 1766, un cavall francès i un d’anglès s’havien d’enfrontar en una gran cursa. El cavall francès, de M. de Lauraguais, es va trobar malament i només va poder fer una volta. El cavall anglès, de lord Forbes, va guanyar fàcilment. Dies després, el cavall malalt va morir. Un palafrener anglès de M. de Lauraguais l’havia enverinat per evitar que un cavall francès en guanyés un d’anglès.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 22 de novembre del 2006)