Papers d'esports

Encara falten quasi dos anys per als Jocs Olímpics de Pequín però els aficionats a la natació i a la gimnàstica artística ja es poden anar fent a la idea que hauran de matinar si volen seguir en directe les finals d’aquests esports. I no és culpa de la diferència horària perquè la competició sigui lluny d’Europa.
Evidentment que hi ha diferència horària –set hores ara mateix entre la capital de la Xina i Barcelona–, però no tota la culpa serà d’això. Haurem de matinar més del compte perquè el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha posat les finals de natació i de gimnàstica artística en les sessions matinals en comptes de mantenir-les en les sessions de tarda i vespre com s’ha fet tradicionalment.
I perquè aquest canvi? Doncs perquè qui paga mana i la cadena de televisió dels Estats Units NBC, que paga 3.500 milions de dòlars pels drets de televisió dels Jocs del 2000 al 2008, vol les finals de natació –Michael Phelps és la gran atracció– i de gimnàstica artística en horari de prime time als Estats Units. I si el prime time als Estats Units són les nou del vespre, doncs l’horari del programa ja està fet. A les nou del vespre de la costa est dels Estats Units hi apliquem la diferència horària que tenen amb Pequín, ara mateix 13 hores, i ja tenim a quina hora, a Pequín, han de començar les sessions de finals de natació i de gimnàstica artística: les 10 del matí. I quina hora és a Europa quan a Pequín són les 10 del matí? Doncs ara mateix les tres de la matinada.
En circumstàncies normals, amb les finals a les sis de la tarda, a Europa les veuríem a les 11 del matí. El problema és que a Nova York serien les 5 de la matinada i és clar, no és una bona hora per emetre les tones d’anuncis que l’NBC ha d’emetre per recuperar part dels dòlars que es gasta.
Fins ara hem parlat d’espectadors. I els esportistes? Tots els que no són d’aquella zona s’hauran de preparar no només per al canvi horari, sinó pel canvi d’hora. A quina hora s’hauran d’aixecar els nedadors i gimnastes si a les 10 del matí han de lluitar per les medalles. Perquè una cosa és disputar una eliminatòria –en les quals no s’acostuma a anar al màxim– i una altra, lluitar per l’or olímpic.
I l’atletisme? Els casos de dopatge que hi ha hagut als Estats Units fan que no sigui un esport estel•lar per a l’NBC. A Seül, el 1988, ja van fer avançar la final dels 100 m entre Lewis i Johnson, però no va ser tan exagerat com ara.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 4 de desembre del 2006)