Papers d'esports

Les proves de natació dels Jocs Olímpics de Munic van tenir un protagonista indiscutible: Mark Spitz i les set medalles d’or que va guanyar. Un vailet de 16 anys, Rick DeMont, també va tenir un protagonisme no desitjat. Va guanyar la medalla d’or olímpica en els 400 m lliures, però la va perdre per un positiu d’efedrina. A més, el Comitè Olímpic Internacional (COI) li va prohibir participar en la final dels 1.500 m per a la qual s’havia classificat. DeMont va guanyar els 400 m en una dura lluita amb l’australià Brad Copper, a qui va batre per una centèsima de segon (4:00.26 contra 4:00.27).
Rick DeMont era asmàtic. Segons va explicar ell mateix en una entrevista feta el 1973, a Munic va prendre la mateixa medicació que els tres últims anys. Els seus pares, el seu entrenador, el metge de la família… tots sabien què prenia. A Munic va entregar la notificació al metge de l’equip dels Estats Units, Daniel Hanley, perquè ho fes constar. Segons DeMont, Hanley no ho va fer i, posteriorment, es va negar a signar l’autorització perquè DeMont prengués el medicament quan el COI li ho va demanar. DeMont mantenia que el metge no havia vist la seva nota i va mentir per evitar un escàndol. El nedador també va explicar que la nit abans de la final havia tingut una crisi asmàtica i s’havia pres una pastilla que li va tornar la tranquil·litat en mitja hora.
Rick DeMont encara manté que la seva desqualificació va ser injusta. En diverses ocasions ha demanat la seva rehabilitació. El desembre del 1995, el comitè executiu del COI es va negar a tornar-li el títol al·legant que, encara avui, la mateixa falta comportaria la mateixa sanció. El 1997 va posar una demanda contra el Comitè Olímpic dels Estats Units (USOC) en la qual li reclamava 12 milions de dòlars. L’USOC el va rehabilitar el gener del 2001, però el COI, en una reunió feta al Senegal el febrer del mateix any es va negar a reconèixer que el dopatge de DeMont en els Jocs Olímpics del 1972 havia estat accidental i que ell no n’era responsable.

Or, plata i millor del 1973

Després de la decepció de Munic, DeMont no va haver d’esperar gaire per obtenir la revenja. L’any següent, el 1973, es van començar a disputar els campionats del món. La primera edició es va fer a Belgrad i allà DeMont va guanyar els 400 m amb un nou rècord mundial: 3:58.18, quasi dos segons menys que l’anterior rècord. De passada, es va convertir en el primer home que baixava dels 4 minuts en la distància. A més, va batre l’australià Brad Cooper, l’home que va heretar la medalla d’or de Munic. En els 1.500 m, DeMont va guanyar la medalla de plata rere l’australià Stephen Holland. El 1973, DeMont va ser triat millor nedador mundial.

Entrenador i pintor

Rick DeMont va néixer a San Rafael, Califòrnia, el 21 d’abril del 1956. Un cop retirat de la natació es va dedicar a entrenar. Ja fa 18 anys que és entrenador en la Universitat d’Arizona, on va nedar del 1977 al 1979. Del 1973 al 1976 ho havia fet per a la Universitat de Washington. El 1990 va ingressar en el Saló de la Fama de la natació. A Arizona, entre d’altres, ha dirigit els sud-africans Ruk Neethling i Roland Schoeman, que van ser campions a Atenes en el 4×100 m lliures. DeMont va formar part del cos tècnic de Sud-àfrica en els Jocs d’Atenes. Ara viu a Tucson amb la seva dona i dues filles. A més d’entrenar, es dedica a pintar i ha fet diverses exposicions.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 7 de desembre del 2006)