La barra lliure de Bode Miller
13 desembre 2006 per Jordi Camps
L’esquiador nord-americà Bode Miller, una de les grans estrelles d’aquest esport, va sacsejar el món de l’esquà l’octubre del 2005 quan va defensar l’ús controlat de certes substà ncies dopants, com ara l’EPO, en el món de l’esport. Miller va fer aquestes afirmacions quan faltaven dos dies per a l’inici de la copa del món d’esquà alpà 2005/06 i va generar una allau de critiques de dirigents i companys esquiadors. Miller, un dels personatges més rebels en l’esport professional actual, va dir: «No entenc que hi hagi productes als quals tenen accés tots els mortals i que estiguin prohibits per als esportistes», i que l’EPO o l’hormona de creixement no eren productes il•legals com la marihuana o la cocaïna. Miller també va afirmar: «Si un producte dopant és utilitzat d’una manera adequada, supervisada per un metge o sota l’autoritat cientÃfica, fins i tot un producte com l’EPO pot ser bo i pot ajudar a evitar lesions.» El vencedor de la copa del món del 2005 també va explicar que ell coneixia molts més esportistes de 40 o 50 anys que tenien problemes a les articulacions o a l’esquena que no pas esportistes de 20 anys amb problemes de salut per haver pres esteroides. Finalment, Bode Miller va dir que, ja que els organismes de lluita contra el dopatge volen que tots els esportistes estiguin en igualtat de condicions, el que cal és que tot sigui legal. Les afirmacions de Miller van tenir la resposta del president de la Federació Internacional d’EsquÃ, Gianfranco Kasper, que va dir que si es permet el dopatge, les medalles s’hauran de donar als metges. El president de l’Agència Mundial Antidopatge, Richard Pound, va qualificar Miller d’irresponsable i les seves declaracions, de totalment inacceptables, i va lamentar els efectes que les paraules de Miller podien tenir entre els joves. Esquiadors de primer nivell com Herman Maier o Anja Paerson també es van manifestar totalment contraris a obrir cap debat sobre permetre l’ús de l’EPO ialtres productes similars en l’esport.
Tradició «hippy»
Bode Miller va néixer l’octubre del 1977 en una comuna hippy a l’estat de New Hampshire, i encara manté part d’aquestes arrels, ja que viu en una caravana en un cà mping. Ha guanyat quatre tÃtols mundials i també la general de la copa del món, però no ha triomfat en els jocs olÃmpics. Va ser dos cops segon el 2002 i aquest any, a TorÃ, onhavia de ser una de les estrelles, ni tan sols va pujar al podi.
Esquiar begut
A Bode Miller li agrada molt parlar i el gener del 2006 ho va fer molt. Primer va dir a la CBS que havia disputat algunes proves begut i, posteriorment, en una entrevista a la revista Rolling Stone, va acusar Lance Armstrong i el jugador de beisbol Barry Bonds de dopatge. Al febrer va dir que la pressió dels aficionats i dels mitjans corrompia l’esport i que a causa d’aquesta pressió naixia el dopatge.
5 en 16 anys
L’esquà alpà no és un esport que hagi tingut molts casos de dopatge, però tampoc se n’ha escapat. En els últims 16 anys hi ha hagut cinc casos de dopatge. El més destacat és el de l’escocès Alan Baxter, que va perdre la medalla de bronze en els Jocs de Salt Lake City del 2002 per un positiu de metamfetamina. L’austrÃac Hans Knauss va ser sancionat amb 18 mesos el 2004 per haver pres nandrolona.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 13 de desembre del 2006)