Papers d'esports

Atots els que es van escandalitzar pels cops de mà que els àrbitres van donar a Alemanya en l’últim mundial d’handbol que es va jugar en territori alemany, els vull recordar que el mundial del 2009 està concedit a Croàcia, una altra de les potències mundials d’aquest esport. És a dir, guardeu bé tots els discursos victimistes de les últimes setmanes, que el gener del 2009 segurament els podreu tornar a fer servir.
Que a la selecció alemanya la van ajudar en el «seu» mundial està fora de discussió. Que el va guanyar gràcies als àrbitres ja és una altra cosa. A veure si ara resultarà que és la primera vegada que el o els àrbitres donen un cop de mà al que juga com a local. Si passa fins i tot en la tercera regional! El problema està que Alemanya es va carregar la selecció espanyola en els quarts de final. Una selecció espanyola que defensava el títol i que va acabar entrant pels pèls en un dels preolímpics.
El mundial d’handbol d’Alemanya ha estat el quart en què la selecció amfitriona s’ha emportat el títol. França, una altra de les damnificades i que més ha protestat, va ser l’última que ho va fer, el 2001, i els suecs encara discuteixen el resultat de la final. Suècia va guanyar un mundial a casa el 1954 i Alemanya el 1938. Que el local acabi campió en un mundial passa de tant en tant, però sempre si coincideix que el local és una potència en aquella disciplina. Quan són impotències, tant se val jugar a casa o a Singapur. En hoquei sobre herba, Holanda ha guanyat a casa dos dels seus tres títols mundials i Alemanya un de dos. En bàsquet, l’Argentina (1950) i el Brasil (1963) van ser campions al seu país, igual que Iugoslàvia, que es va estrenar el 1970 a Ljubjana. En waterpolo, només Itàlia el 1994, va aprofitar jugar a casa per ser campiona, mentre que en voleibol, l’URSS va guanyar dos cops a Moscou, i Txecoslovàquia un a Praga. En hoquei sobre patins, fins a 16 vegades ha guanyat el mundial el que jugava a casa –cinc cops la selecció espanyola– i en futbol, fins a sis seleccions han guanyat com a locals –l’Uruguai, Itàlia, Anglaterra, RF Alemanya, l’Argentina i França.
Tots aquests títols van ser nets com una patena? Si hi va haver algun cas escandalós, que n’hi van haver, com sobreviu al pas del temps? ¿Aquest complex és fruit d’haver fet el ridícul, jugant com a local, en un mundial de futbol i en un altre de bàsquet i de no haver tret tot el profit possible dels esports d’equip en uns Jocs Olímpics?
(Article publicat a El 9 Esportiu el 12 de febrer del 2007)