Papers d'esports

L’agost del 1979, quan els controls i la lluita contra el dopatge estaven a les beceroles, l’atletisme espanyol va viure un escàndol que va durar quasi quatre mesos i que va afectar dos pesos pesants com eren el velocista José Luis Sánchez Paraiso i el migfondista José Luis González. Aquell estiu el campionat estatal es va fer a l’estadi Serrahima de Barcelona del 10 al 12 d’agost. En aquell campionat, José Luis Sánchez Paraiso va guanyar el seu vuitè títol estatal en els 100 m amb 10.60 i José Luis González, el segon en els 1.500 m, a més de ser segon en els 5.000 m.
El consell directiu de la Federació Espanyola d’Atletisme, en les reunions del 8 i el 9 de setembre, va oficialitzar la desqualificació per dopatge dels dos atletes. Sánchez Paraiso perdia el títol dels 100 m i González, el subcampionat dels 5.000 m, proves després de les quals van passar el control. El velocista no va sortir en la final dels 200 m tot i haver estat segon en una de les semifinals i el migfondista no va perdre el títol dels 1.500 m que va guanyar davant José Manuel Abascal. La federació espanyola va comunicar el resultat dels controls a la federació internacional (IAAF). Els dos atletes van proclamar la seva innocència i van argumentar errades en el procediment, però la federació espanyola, en les reunions del consell directiu del 6 i el 7 d’octubre, va ratificar els positius.
Finalment, quan la IAAF va tornar els expedients a la federació espanyola, aquesta va decidir, el mes de novembre, exculpar els dos atletes de tota acusació de dopatge. El president de la federació espanyola, Juan Manuel de Hoz, va informar a l’assemblea que «fruit de possibles errades en la interpretació i l’aplicació correcta d’algunes normes administratives i d’informació als implicats» el consell directiu de la federació havia decidit tancar el cas. José Luis Sánchez Paraiso i José Luis González podien continuar competint.

98 controls el 1986, 676 el 1991
La Federació Espanyola d’Atletisme va començar a fer controls antidopatge el 1979 i el campionat estatal disputat al Serrahima va ser el primer campionat important en el qual en va fer. A partir de llavors es van fer controls de manera sistemàtica, encara que escassos. La federació espanyola comença a tenir dades concretes de controls a partir del 1986, quan es van fer 98 controls. El 1987 es van fer 107 controls i el 1988, 221. Tots aquestes controls es feien sempre en les competicions. El 1989 hi va haver novetats. El repte era fer controls fora de competició, cosa que es va començar a fer l’abril del 1989. Inicialment es feien deu controls al mes. Els atletes controlats es triaven per sorteig d’una llista de 300 noms on eren els més destacats i tots els becats. El 1989 es van fer 420 controls, 365 en competició i 55 fora de competició. Hi va haver un positiu. El 1990 hi va haver dos positius en els 623 controls que es van fer –531 en competició i 92 fora– i el 1991, dos positius més. Aquell any es van fer 588 controls en competició i 88 fora, 676 en total. En els sis primers anys d’arrencada ferma dels controls en l’atletisme espanyol, del 1986 al 1991, es van fer 2.179 controls –235 fora de competició–, amb un total de cinc positius. Amb vista als Jocs del 1992 va començar una nova etapa.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 14 de febrer del 2007)