Papers d'esports

Ben Johnson torna a treure el nas per les pistes d’atletisme. El canadenc, de 45 anys, que el 1993 va ser suspès a perpetuïtat per un segon positiu després del famós cas pel qual li van treure la medalla d’or dels 100 m dels Jocs de Seül del 1988, és assessor d’un velocista canadenc de 19 anys. Brandt Fralik és entrenat per Tim Bates, que és qui rep consells de Johnson. El canadenc va ser a Leipzig convidat pels organitzadors i va atraure l’atenció de tothom. Ben Johnson va tornar a afirmar que no es va dopar a Seül, tot i que en algunes ocasions ho ha reconegut, i continua explicant la teoria de la conspiració. Segons ell, un jugador de futbol americà amic de Carl Lewis li hauria posat la substància prohibida de la qual va donar positiu –estanozol, un esteroide anabolitzant– en una cervesa que es va beure després de la final olímpica.
Ben Johnson diu que aquest 2007 serà un any important per a ell perquè diu que rentarà d’una vagada per totes el seu nom i restablirà la seva reputació. El canadenc, que té una botiga de roba a Toronto –Ben Johnson Collection–, projecta fer un museu sobre ell a Jamaica i anuncia pels mesos de maig i juny l’aparició d’un llibre –Soul to Seul– i d’un documental sobre el dopatge. Segons va explicar a Leipzig, ara que s’ha demostrat que hi havia atletes dels Estats Units dopats a Seül, les revelacions que pensa fer faran molta remor.
Ben Johnson no es mossega la llengua en parlar de Justin Gatlin i Tim Montgomery, tots dos sancionats actualment per dopatge, dels quals diu que menteixen quan neguen haver-se dopat. Segons Big Ben, la majoria dels velocistes que són en el Top 5 es dopen. Contradictori, com sempre, Ben Johnson va dir que el dopatge és, sobretot, per recuperar-se i que amb la velocitat es neix, no es pot crear. Mirant al futur, Johnson va afirmar que no té cap intenció de ser entrenador, i recordant el passat, va manifestar que era jove i que va fer el que feien tots en aquells moments.

Crim i càstig
El 24 de setembre del 1988, Ben Johnson va batre Carl Lewis, igual que un any abans a Roma, amb un rècord mundial, de 9.79. Dos dies després, es va anunciar que havia donat positiu. Va ser desqualificat i sancionat amb dos anys. L’escàndol va provocar una investigació judicial al Canadà que es va acabar amb Johnson reconeixent la seva culpa. La confessió va fer que la IAAF li retirés les marques i els títols fets durant els anys en què va confessar que es dopava. Va perdre, entre d’altres, el títol mundial i el rècord fet el 1987, que, a més, van anar a parar a mans de Carl Lewis. Un segon positiu el1993 el va excloure definitivament de l’atletisme.

Lewis en el punt de mira
Ben Johnson sempre ha acusat Carl Lewis de tots els seus mals. L’any 2003 va veure que les seves acusacions cap al fill del vent rebien el suport de Wade Exum, responsable de dopatge del comitè olímpic dels EUA del 1991 al 2000, que va assegurar que 19 atletes que van pujar al podi a Seül no hi haurien d’haver participat perquè van donar positiu en controls previs. Entre ells, Carl Lewis, que hauria donat positiu tres cops per estimulants en les proves de selecció per als Jocs de Seül. Quan Ben Johnson anuncia revelacions per aquest 2007 sens dubte es refereix a aquest assumpte, que va quedar en no res i ningú no va ser sancionat.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 21 de febrer del 2007)