Papers d'esports

El jutge encarregat de l’operació Puerto contra el dopatge ha decidit arxivar el cas perquè considera que no hi ha delicte contra la salut pública. Tots els implicats, metges, directors d’equip i ciclistes no corren el risc de ser castigats penalment per aquest assumpte. La llei contra el dopatge que es va aprovar recentment sí que donaria cobertura legal a tota l’operació, però quan es va fer no existia i, evidentment, no val la retroactivitat.
El final de l’operació Puerto –que ja veurem si és el final realment– sense cap càstig penal és una bona o una mala notícia? És una demostració de la injustícia de tot plegat? Els 54 ciclistes que han estat mesos sense competir són víctimes innocents? Eufemiano Fuentes, Manolo Saiz i companyia podran continuar tranquil·lament les seves activitats?
Com que només m’interessa el vessant esportiu de tot plegat, em sembla que tant se val que acabi amb o sense processaments i condemnes. Dubto que ningú amb dos dits de seny torni a contractar els serveis de Fuentes o Saiz. Que no hi hagi inculpacions no vol dir que les bosses de sang amb o sense EPO i els productes dopants no existeixin. Són de veritat. Igual que els fulls amb anotacions de tractaments. Una altra cosa és si les identificacions entre claus i noms reals que va fer la Guàrdia Civil són o no correctes, i algun ciclista ha pagat per no haver fet res.
Esportivament parlant, quan els 54 ciclistes –o els que siguin– tornin a competir, ja veurem a quin nivell ho fan. Processat o no, el filó d’Eufemiano i companyia s’ha acabat. Els corredors, o busquen nous recursos suplementaris, o les muntanyes es faran més altes i el vent en contra més fort que no pas quan tenien el metge canari a la seva disposició. Com es diu normalment, serà la carretera la que posarà cadascú on es mereix. Igual que la pista ha posat on es mereix un il·lustre dopat com el corredor de fons Alberto García. Va donar positiu per EPO quan acumulava títols i rècords. Va negar sempre que es dopés, però des que va tornar després de dos anys de sanció no ha estat ni l’ombra del que va ser. La setmana passada, en les eliminatòries dels 3.000 m de l’europeu en pista coberta va començar fort. Com abans. De sobte, se li va acabar la gasolina. En el moment que abans anava cap endavant, va començar a anar enrere; li faltava alguna cosa. A veure a quants ciclistes els passarà el mateix en els pròxims mesos.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 12 de març del 2007)