Papers d'esports

Fa catorze mesos, en els Jocs Olímpics d’hivern que es van disputar a Torí, es va viure una rocambolesca història amb un entrenador austríac d’esquí de fons, Walter Mayer, com a protagonista. Mayer havia estat implicat en un afer de dopatge en els Jocs Olímpics d’hivern del 2002, i va ser sancionat amb una exclusió de vuit anys de totes les competicions olímpiques. Mayer, però, va aparèixer a Torí, i es van disparar totes les alarmes, amb persecució policial inclosa de l’entrenador austríac quan va saltar un control. Mayer va acabar en un hospital per un presumpte problema cardíac. Ara, catorze mesos després, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha sancionat a perpetuïtat sis esquiadors –quatre de fons i dos de biatló– austríacs per la seva implicació en una operació programada de dopatge, tot i que mai cap d’ells va donar positiu en un control.
La nit del 18 de febrer del 2006, vuit dies després de l’inici dels Jocs Olímpics, membres de la brigada d’estupefaents italiana van escorcollar els allotjaments dels fondistes i els biatletes austríacs a Pragelato i San Sicario. El 19 de febrer, dos biatletes, Wolfgang Perner i Wolfgang Rottmann marxen d’Itàlia i són suspesos pel comitè olímpic austríac. La policia interroga Walter Mayer. El dia 22, Christian Hoffmann, campió olímpic de 30 km el 2002 i Mikhaïl Botvinov són controlats a Àustria. El 5 d’abril, un document revela que havia estat la federació austríaca, la que havia organitzat el viatge del sancionat Mayer a Torí. El procurador italià que porta el cas anuncia que en els escorcolls fets durant els Jocs van trobar bosses de sang i un aparell per fer transfusions.
Els escorcolls durant els Jocs van ser la conseqüència de la desaparició dels esportistes austríacs de la concentració que feien a Ramsau (Àustria) quan van ser avisats que els agents de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) es disposaven a controlar-los. La legislació antidopatge italiana és molt més dura que l’esportiva, i les autoritats italianes no van deixar passar l’oportunitat. El COI i l’AMA, que en aquest afer van anar a remolc dels italians, van resoldre finalment el cas en la reunió que el comitè executiu del COI va fer la setmana passada a Pequín.
El president de la comissió disciplinària del COI, l’alemany Thomas Bach, va explicar a Pequín que les sancions són tan dures perquè el cas va més enllà de la possessió de substàncies prohibides i és clara «l’existència d’una xarxa, incloent-hi els esportistes, per manipular la sang i utilitzar-la en pràctiques de dopatge». Bach va dir que als allotjaments dels esportistes s’hi havia trobat solucions salines, material per fer anàlisis d’hemoglobina, bosses per recollir sang i per fer transfusions, i aparells per comprovar els grups sanguinis i congelar la sang amb tècniques avançades. «Amb aquesta possessió n’hi ha prou per constituir una violació de les regles; però, a més, has d’imaginar-te els esportistes vivint envoltats de les màquines. És impossible que no sàpiguen què passa», va dir Bach, que també va afirmar que els aparells van ser utilitzats cinquanta-nou cops com a mínim durant els Jocs.
El COI ha enviat el dossier d’aquest cas a la Federació Internacional d’Esquí perquè decideixi si la sanció de cadena perpètua als sis esportistes s’amplia a les competicions que ella controla.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 2 de maig del 2007)