Papers d'esports

El corredor de fons alemany Dieter Baumann va ser conegut durant la seva carrera com el kenyà blanc i el senyor net. El primer mot, perquè va copiar els mètodes d’entrenament dels kenyans i els va derrotar. El segon, per la seva constant lluita contra el dopatge.
El novembre del 1999, la vida atlètica de Baumann va quedar tallada i la seva reputació, tacada. Baumann va donar positiu per nandrolona en dos controls fets fora de competició els dies 19 d’octubre i 12 de novembre. La taxa de nandrolona, un anabolitzant, en la seva orina era de 20 nanograms per mil·ligram, 10 vegades més que el màxim autoritzat.
Baumann va negar que es dopés, va explicar que havia passat set controls aquell any i va assegurar que feia sis mesos que no prenia cap medicament i que tampoc havia canviat els seus hàbits alimentaris. L’alemany va fer analitzar totes les substàncies que d’una manera o altra entraven en el seu organisme. I en una d’aquestes anàlisis van detectar nandrolona en la pasta de dents que utilitzava habitualment. Baumann, que inicialment havia dit que no creia en cap conspiració, va canviar d’idea quan es va descobrir nandrolona en la seva pasta de dents i va presentar una querella contra «un desconegut» responsable del seu positiu. Baumann també va fer una declaració jurada davant un notari que mai s’havia dopat.
Tot això no li va servir de res. El 28 de desembre del 1999, la contraanàlisi confirmava el positiu i el 22 de gener del 2000 la federació alemanya sancionava Baumann amb dos anys de suspensió, sanció que va ser ratificada pel Tribunal d’Arbitratge de la IAAF el setembre del 2000. Baumann va tornar a competir el gener del 2002. Va perdre un plet contra la IAAF en què demanava 350.000 euros. Aquell estiu va ser subcampió d’Europa dels 10.000 m a Munic –entre Chema Martínez i José Ríos–. En el mundial del 2003 es va retirar en els 10.000 m i el setembre del 2003, als 38 anys, va anunciar la seva retirada.

Or a Montjuïc
Dieter Baumann es va fer famós quan va guanyar els 5.000 m dels Jocs de Barcelona superant en la recta final els atletes africans en un esprint en ziga-zaga pel mig d’ells. Quatre anys abans havia estat subcampió olímpic a Seül i el 1994, campió d’Europa en la mateixa distància. L’any 1997 es va convertir en el primer atleta blanc que baixava dels 13 minuts en els 5.000 amb un rècord d’Europa (12:54.70)

Dopatge oral
La manipulació dels tubs de la pasta de dents i dels xiclets va ser una pràctica habitual en la RD Alemanya per fer prendre substàncies dopants als esportistes que no ho volien fer. Així ho va explicar el desembre del 1999 l’exatleta i periodista Peter Udelhoven, que hi va afegir que un metge de Leipzig, Winfried Schaeker, va ser qui va impulsar el projecte de dopatge oral dels esportistes reticents.

Abans d’hora
El febrer del 2001 la federació alemanya va autoritzar Baumann a córrer el campionat alemany en pista coberta. Va guanyar els 3.000 m però la federació internacional va reaccionar augmentant en un any la sanció a Baumann i sancionant els vuit atletes que van córrer contra ell. Finalment, però, la IAAF va absoldre els atletes sancionats i no va augmentar la sanció a Dieter Baumann.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 9 de maig del 2007)