Papers d'esports

El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, ha encarregat a la Societat General d’Autors (SGAE), que faci les gestions pertinents perquè algun dels seus afiliats faci una lletra per tal que els esportistes espanyols puguin cantar l’himne espanyol –la Marcha real– quan guanyin alguna competició.
El diari El Mundo va revelar en la seva edició de dissabte aquesta iniciativa del president del COE que vol acabar amb la soledat amb què es troben els esportistes espanyols en les cerimònies de proclamació de vencedors o quan sonen els himnes abans de l’inici dels partits internacionals. Segons Blanco es tracta d’un tema purament esportiu i vol una lletra que sigui totalment apolítica, que pugui ser acceptada per tothom.
Arribats a aquest punt, podria fer com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que afirma que «no entra en qüestions identitàries que afecten altres països», però no puc resistir la temptació de ficar-hi cullerada. D’entrada em sembla perfecte que el COE vulgui posar lletra a l’himne espanyol. I els animo perquè siguin perseverants i, que quan posin lletra a la música, siguin capaços de vendre-la a les institucions de l’Estat i que tothom la pugui cantar. Des del Rei i els capitans generals fins als internacionals espanyols de petanca. Que consti que he escrit «pugui» cantar, no «hagi» de cantar. Que tampoc es tracta que un cop l’himne tingui lletra algú faci una llei d’himnes que declari il·legal tothom que no el canti.
I per què em sembla bé? Per diverses raons. Per exemple, tinc ganes de veure què fan els jugadors catalans que juguen en les seleccions catalanes i que no canten mai Els segadors, quan sigui l’hora de cantar l’himne espanyol. Cantaran? No cantaran? Si recordem el darrer mundial de futbol, hi havia molts jugadors que no cantaven l’himne del seu país i no passava res. Bé, de fet sí que passava, però com que el que s’emprenyava era Jean-Marie Le Pen és com si no passés res.
Un altre element a favor del fet que es posi lletra a l’himne espanyol és per poder contraatacar quan els no-nacionalistes espanyols diguin allò que els catalans ens vam inventar durant el segles XIX i XX tota la nostra simbologia nacional –ja posats, la nació sencera–. Doncs benvinguts al club. Posats a inventar, sempre és millor haver-ho fet en el segle XIX que no en el XXI i fer-ho, a sobre, per evitar la sensació de ridícul que tenen quan han d’estar callats o fer allò de «chanda, chunda». També hi ha moltes regions espanyoles, reconvertides amb la Constitució del 1978 en comunitats autònomes, que es van haver d’inventar la bandera i l’himne. Fins i tot hi ha una comunitat que té una bandera que s’assembla molt a la imatge comercial d’una cervesa.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 4 de juny del 2007)