Papers d'esports

El controvertit porter de futbol francès Fabien Barthez també té una història de dopatge en el currículum. Una història curta i petita, si es vol, però que també el fa sortir en aquest apartat en la història del futbol. La temporada 1995/96, la primera de les cinc que va jugar en l’AS Mònaco, Barthez va donar positiu de cànnabis en un control que li van fer el 3 d’octubre del 1995 al final d’un partit de la lliga francesa entre el Nantes i el Mònaco.
El positiu de Barthez es va filtrar a la premsa abans que es fes la contraanàlisi, i abans de saber-se que la substància detectada era cànnabis es va especular que hauria pres alguna cosa per recuperar-se d’una lesió que es va fer en una mà i que el va mantenir inactiu fins al 30 de setembre.
Finalment, el 16 de gener del 1996, la Federació Francesa de Futbol va sancionar Barthez amb quatre mesos de suspensió. El dia 5, Barthez havia reconegut la seva culpa davant la comissió antidopatge de la federació francesa. Barthez va renunciar a fer cap apel·lació, i segons el seu advocat, va reconèixer que havia comès «una bestiesa passatgera». El jugador va tornar a la competició el 16 de març i va ser convocat per jugar l’Eurocopa del 1996, que es va disputar a Anglaterra amb la selecció francesa. En l’Eurocopa, Barthez llavors tenia 24 anys, i va ser el suplent de Bernard Lama (33 anys). L’any 1997 va ser el torn de Lama, que va donar positiu de cànnabis en un control fet el 26 de febrer, just abans d’un partit entre les seleccions de França i Holanda. Lama va ser sancionat amb cinc mesos de suspensió el 15 de maig del 1997, just l’endemà d’haver jugat, i perdut, la final de la recopa 1996/97 amb el París Saint-Germain contra el Barça de Ronaldo i Bobby Robson.

Unificació
El cànnabis figura des del 2004 en la llista de substàncies prohibides de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA). En la llista del 2004 només es prohibia en les competicions, però en la llista vigent actualment ara està totalment prohibit. Tot i això, hi ha una clàusula que especifica que si l’esportista demostra que no ha utilitzat el producte amb finalitats dopants, la sanció ha de ser reduïda.

Discrecional
Abans de la unificació que es va produir amb la creació de l’AMA, el cànnabis estava prohibit en segons quins esports (així constarà en la llista del Comitè Olímpic Internacional fins al 2003). El 1996, l’atletisme i el futbol no el prohibien, i el ciclisme, només en el descens de BTT. En bàsquet, en canvi, la sanció era de dos anys. El 1997 la FIFA va prohibir el cànnabis i el 1998 s’hi van afegir altres esports.

Dos de tres
Perquè una substància sigui prohibida, ha de complir dues condicions de tres: que sigui perillosa per a la salut, que sigui contrària a l’ètica en l’esport i que serveixi per millorar el rendiment esportiu. Els experts discuteixen i no es posen d’acord sobre si el cànnabis ajuda a córrer més o a marcar més gols, però sí que estan d’acord que compleix les altres dues condicions, i per això diuen que ha de ser prohibit.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 6 de juny del 2007)