Papers d'esports

Javier Sotomayor, segurament el millor saltador d’alçada de tots els temps, va acabar la carrera esportiva envoltat pel dopatge. El cubà va donar positiu de cocaïna en els Jocs Panamericans del 1999, a Winnipeg (Canadà). El 4 d’agost del 1999 es va saber que Sotomayor havia donat positiu en el control que li havien fet el 30 de juliol després que guanyés el seu quart títol panamericà amb 2,30 m. La notícia va sacsejar l’atletisme i illa del carib. Sotomayor era una de les icones de l’atletisme mundial i el principal ambaixador esportiu de la Cuba de Fidel Castro. Javier Sotomayor va negar que hagués pres res: «No necessito prendre res, per saltar 2,30.» I la delegació cubana va assegurar que el positiu podia ser culpa d’un te peruà que Sotomayor havia pres com a medicació per un problema estomacal. Les anàlisis, però, van revelar que havia consumit la cocaïna menys de quatre dies abans del control, i que el percentatge de cocaïna que tenia a l’orina era 40 cops superior a l’admès. El diari oficial Gramma va dir que tot era un complot de la CIA: «En quin laboratori, en quina institució encarregada de garantir l’autenticitat i l’objectivitat dels controls no pot introduir-se la CIA?» La federació cubana no va sancionar el saltador, però Sotomayor va al·legar una lesió per evitar el mundial de Sevilla d’aquell mes d’agost. La federació internacional no ho va acceptar, i el 27 de juny del 2000 el va sancionar amb dos anys de suspensió. L’1 d’agost la sanció era rebaixada a un any, i Sotomayor va poder competir en els Jocs de Sydney, on va guanyar la medalla de plata. El 15 de setembre del 2001, a Yokohama (Japó), Sotomayor competia per darrer cop. El 24 de novembre es va saber que Sotomayor havia donat positiu de nandrolona, un anabolitzant, en un control fet a Tenerife el 14 de juliol. Com que ja estava retirat, no hi va haver sanció. El novembre del 2002, la federació cubana va enviar una carta a la federació internacional en què comunicava que Sotomayor era «conscient que al seu cos hi havia hagut substàncies prohibides».

Campió de tot
Recordista mundial a l’aire lliure i en pista coberta, campió olímpic (1992), campió mundial a l’aire lliure (1993 i 1997), en pista coberta (1989, 1993, 1995 i 1999), júnior (1986) i universitari (1989); campió panamericà (1987, 1991 i 1995), centreamericà (1990, 1993 i 1998) i cubà, Javier Sotomayor ho va ser tot en el salt d’alçada entre el 1984 i el 2001. Va superar els 2,30 m o més en 230 competicions, els 2,35 m o més en 89 ocasions, i en 21 va superar un llistó a 2,40 m o més. Encara té el rècord del món a l’aire lliure, amb 2,45 m, des del 1993, i el de pista coberta, amb 2,43, des del 1989. Va néixer a Matanzas el 13 d’octubre del 1967.

Uns Jocs amb vuit casos
El positiu de Sotomayor no va ser l’únic dels Jocs Panamericans del 1999. N’hi va haver set més. Els seus compatriotes William Vargas Trujillo i Rolando Delgado van haver de tornar les medalles d’or que havien guanyat en halterofília. La dominicana Juana Rosario Arrendal, or en salt d’alçada femenina; el canadenc Steve Vezina, or en hoquei sobre patins, i tres jugadors de l’equip de beisbol de Mèxic –Roberto Vizcarra Acosta, Héctor Javier Álvarez i Ray Martínez– van ser els altres casos positius. No van ser uns bons campionats per a Cuba, ja que, a més dels tres positius, set esportistes de la seva delegació van aprofitar la competició per desertar.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 13 de juny del 2007)