Papers d'esports

No passa gaire sovint que l’anàlisi de la mostra B, o contraanàlisi, d’un control antidopatge doni un resultat diferent al de la mostra A. Li va passar a Marion Jones fa uns mesos i també a la llançadora de javelina noruega Trine Hattestad l’any 1989. Trine Hattestad, de soltera Trine Solberg, va ser una llançadora precoç, que als 16 anys ja va competir en els campionats d’Europa absoluts. Durant una llarga carrera que va durar fins als Jocs Olímpics de Sydney, l’any 2000, Hattestad va ser un cop campiona olímpica (2000), dos cops campiona mundial (1993 i 1997) i un cop campiona europea (1994) i va batre dues vegades el rècord mundial de llançament de javelina.
La seva carrera atlètica va estar a punt de quedar tallada l’agost del 1989, quan va donar positiu de nortestosterona, un anabolitzant, en un control que li van fer en la copa d’Europa que es va disputar a Bèlgica. Solberg, que llavors tenia 23 anys, va al·legar que l’única cosa que es prenia eren unes pastilles anticonceptives i que ho havia intentat explicar al metge que li va fer el control, però que aquest no parlava anglès. La federació internacional (IAAF) va sancionar Hattestad amb dos anys de suspensió. El metge de l’atleta va negar que a les pastilles que prenia Hattestad hi hagués substàncies anabolitzants i va posar en dubte els mètodes i els aparells utilitzats en el laboratori d’Utrecht on es van fer les anàlisis. Finalment, van aconseguir que la IAAF acceptés fer una segona anàlisi a la mostra B, que va donar negativa. Aquesta segona anàlisi no es va fer a Utrecht, sinó a Oslo, i això va aixecar algunes sospites pel fet d’haver-se fet en el país de l’atleta implicada. El gener del 1990, la IAAF va aixecar la sanció a Hattestad, que va poder continuar competint. Es va retirar després dels Jocs de Sydney 2000.
Trine Solberg es va casar amb Anders Hattestad amb 19 anys, l’any 1985, i va tenir quatre fills.

Resurrecció després del positiu
Angel Myers va guanyar tres proves en les seleccions olímpiques de natació dels Estats Units per als Jocs de Seül del 1988. Tres setmanes més tard, es va saber que el control antidopatge havia trobat restes de nandrolona, un anabolitzant, en la seva orina. Li van fer dos controls en cadascuna de les tres proves que havia guanyat i tots van donar positiu. La nedadora va dir que era culpa de les pastilles anticonceptives que prenia, que produïa els mateixos metabòlits que la nandrolona i que era això el que havien trobat en les anàlisis i no nandrolona. El problema per a Myers va ser que els laboratoris ja eren capaços de separar el que era nandrolona pura i el que contenia les pastilles anticonceptives. Angel Myers, que llavors tenia 21 anys, va ser sancionada amb dos anys. Un cop complerta la sanció va tornar a la competició i va guanyar sis medalles en els Jocs Olímpics de Barcelona i Atlanta. Quan va tornar es deia Angel Martino –es va casar amb el seu entrenador, l’home a qui tothom va acusar de dopar-la–. A Barcelona va ser campiona en els 4×100 m lliures i bronze en els 50 m lliures, i a Atlanta, amb 29 anys, campiona en els 4×100 m lliures i estils i bronze en els 100 m lliures i els 100 m papallona. També va guanyar medalles en els mundials en piscina llarga i curta.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 27 de juny del 2007)