Papers d'esports

El final del Tour del 1998 va ser l’inici d’un llarg procés que s’acabaria el 22 de desembre del 2000 amb la sentència d’un cas que ocuparia 27 mesos d’instrucció, 5.806 folis, 10 acusats i 23 advocats, i que tindria el seguiment de 180 periodistes durant les tres setmanes que van durar les audiències. Dels nou corredors que formaven l’equip Festina en el Tour del 1998, set –Laurent Brochard, Christophe Moureau, Didier Rous, Alex Zülle, Laurent Dufaux, Armin Meier i Neil Stephens– van ser sancionats amb vuit mesos de càstig per la Unió Ciclista Internacional (UCI), posteriorment reduïts a set. Pascal Hervé es va imposar un càstig de set mesos en solidaritat amb els seus companys. Tampoc no va ser sancionat Richard Virenque, que, com Hervé, va negar sempre que s’hagués dopat. Virenque va donar un cop d’efecte anunciant el desembre del 1998 que es retirava. Poca gent se’l va creure, i uns mesos després tornava a la competició amb l’equip Polti. El 16 de juny del 1999, el Tour va anunciar una llista de corredors vetats per participar en la cursa d’aquell any. Virenque hi era. El 29 de juny, el Tour es va fer enrere i va permetre que hi participessin els que havia vetat. Virenque va acabar vuitè en el Tour i en va guanyar el gran premi de la muntanya. En el Tour del 2000, Virenque va ser sisè en la general i va guanyar una etapa.
Richard Virenque s’havia convertit en el gran protagonista del cas Festina. Tornava a competir al màxim nivell i continuava negant que es dopés. Fins al 24 d’octubre del 2000. El segon dia del judici que es va fer a Lilla contra ell i nou acusats més, el ciclista va reconèixer, finalment, que s’havia dopat, però ho va fer presentant-se com una víctima: «Em vaig dopar per no sortir del ramat; jo era un xai, i si en sortia estava acabat.» Richard Virenque estava acusat de complicitat en l’ús de substàncies prohibides. L’endemà, Pascal Hervé també va confessar. Va dir que no ho havia fet abans perquè volia que tothom confessés, no només els membres del Festina. El judici va quedar conclús per a sentència el 7 de novembre del 2000.
El 22 de desembre del 2000 es va conèixer el veredicte. Virenque va ser absolt dels càrrecs que li imputaven. Posteriorment, l’UCI el va sancionar amb vuit mesos de suspensió. No va córrer el Tour del 2001, però de l’any 2002 al 2004 va guanyar-ne tres etapes i dos mallots més de millor escalador. Bruno Roussel, exdirector del Festina, va ser condemnat a un any de presó i a pagar 50.000 francs de multa. Willy Voet, el cuidador que havien enxampat amb els productes prohibits, va ser condemnat a deu mesos de presó i 30.000 francs de multa. Jeff d’Hont, excuidador de l’equip La Française des Jeux, va ser condemnat a nou mesos de presó. Joël Chabiron, excap de comunicació del Festina, i Jean-Marie Dalibot, antic cuidador del Festina, van ser condemnats a cinc mesos de presó. Els farmacèutics Eric i Christine Paranier van ser condemnats a 10.000 i 30.000 francs de multa, respectivament, i el metge de l’ONCE, Nicolás Terrados, a una multa de 30.000 francs. El metge del Festina, Eric Rijckaert, no va poder comparèixer davant del tribunal per problemes greus de salut. Va morir de càncer el gener del 2001.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 18 de juliol del 2007)