Papers d'esports

La Xina només ha tingut un positiu en els Jocs Olímpics des que s’hi va reincorporar l’any 1979: una jugadora de voleibol que va donar positiu d’estricnina en els Jocs de Barcelona. Això no impedeix que l’esport xinès hagi protagonitzat espectaculars casos de dopatge, tant per la quantitat com per la qualitat, en els últims anys.
Fins al 1991, la natació xinesa no havia guanyat cap medalla ni en els Jocs Olímpics ni en els campionats del món. El 1991, en el mundial de Perth va guanyar quatre títols i sis medalles en total; en els Jocs de Barcelona, quatre títols i nou medalles en total, i en el mundial del 1994, a Roma, dotze d’or i dinou medalles en total. El domini de les nedadores de l’RDA dels anys setanta i vuitanta s’havia traslladat a la Xina els anys noranta. I igual que a l’Alemanya oriental, eren les dones les que manaven, no els homes. La caiguda del mur de Berlín i l’esfondrament, primer, i la desaparició de l’RDA, després, va portar a l’èxode de molts dels entrenadors alemanys, que van trobar aixopluc a la Xina, on van continuar amb els seus mètodes. Calúmnies? Igual que les nedadores de l’RDA, les xineses no van donar positiu en cap dels campionats esmentats, però el seu any de gran glòria, el 1994, va ser el que va marcar també la seva fi. El 1996, a Atlanta, un únic títol; cap, a Sydney, i un, a Atenes. En el mundial del 1998, tres títols, dos en el del 2001, tres en el del 2003 i cap en els del 2005 i 2007. Què va passar l’any 1994? Doncs que en els Jocs Asiàtics que es van fer a Hiroshima (Japó), onze esportistes xinesos van donar positiu. Dels onze, hi havia set nedadors –quatre homes i tres dones–, dos piragüistes, més un atleta i un ciclista. Una de les nedadores era Lu Bin, triple campiona mundial mesos abans a Roma.
Quatre anys més tard, en el mundial de Perth, els entrenadors alemanys ja no hi eren, però alguns mètodes es mantenien. En un escorcoll a la duana de Sydney, van trobar tretze pots d’hormona de creixement a l’equipatge d’una nedadora, Yuan Yuan, doble medalla en les proves de braça a Roma. Yuan Yuan va ser suspesa per quatre anys i l’entrenador, per quinze. Quatre xinesos més, tres noies i un noi, tots de 17 anys, van donar positiu per un diürètic en un control sorpresa. La federació xinesa va estar a punt de ser expulsada de la federació internacional de natació.
En atletisme, el món va quedar bocabadat en el mundial de Stuttgart del 1993 amb el grup de l’entrenador Ma Junren, que va guanyar sis de les nou medalles possibles –tres d’or– en els 1.500, els 3.000 i els 10.000 m. Una setmana després, en els Jocs Nacionals, van batre els rècords mundials d’aquestes proves. Les atletes van passar tots els controls que els van fer sense donar mai positiu. Ma Junren explicava que la base era un entrenament molt dur i una beguda en què hi havia sang de tortuga. Els èxits espectaculars del 1993 no es van repetir mai. Wang Junxia va ser campiona olímpica dels 5.000 m a Atlanta i Xing Huina, dels 10.000 m a Atenes.
Els èxits del grup de Ma Junren no es van repetir perquè just abans dels Jocs de Sydney, 27 esportistes xinesos –entre els quals totes les noves deixebles de l’entrenador xinès– van ser exclosos de l’equip de més de 300 esportistes per les autoritats xineses per culpa d’uns resultats anormals en els controls de sang que els havien fet. A menys d’un any de la designació de la seu dels Jocs del 2008, la Xina va preferir no jugar amb foc. A Sydney es van fer per primer cop controls de sang. El que hauria pogut ser un degoteig de positius es va convertir en un demostració de joc net de la Xina.

Més controls, més sancions

La República Popular de la Xina va ser el 18è país a ratificar la Convenció Internacional Contra el Dopatge en l’Esport de la Unesco del 2005 –l’Estat espanyol va ser el 23è; Rússia, el 38è; França, el 47è; Alemanya, el 56è i els Estats Units encara no ho han fet–. L’any 2004 la Xina va propugnar un nou reglament antidopatge, en què entre altres coses, preveu la desqualificació immediata sense esperar la contraanàlisi, inhabilitacions a perpetuïtat i exigència de compensacions econòmiques als dirigents implicats en els casos de dopatge. L’any passat es van fer a la Xina més de 9.000 controls antidopatge, un 70 per cent fora de competició. Els 2.000 millors esportistes del país, que són susceptibles de formar part de l’equip olímpic que participarà en els Jocs de Pequín són controlats estretament amb anàlisis de sang i d’orina i els que no passen els controls del Centre de Control de Dopatge de la Xina, reconegut per l’Agència Mundial Antidopatge, són exclosos de l’equip.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 5 d’agost del 2007)