Papers d'esports

Si hi ha un esport en el qual la Xina domina és el tennis de taula. En el campionat del món disputat aquest any a Zagreb, els jugadors xinesos van guanyar els set títols que hi havia en joc i es van emportar 17 de les 22 medalles que podien haver guanyat. En la competició individual femenina, les xineses van guanyar les quatre medalles que hi havia en joc. Amb aquests títols, el tennis de taula xinès acumula 107 títols en els campionats del món.
Tot i que ara pugui semblar que a la Xina s’ha jugat a tennis de taula tota la vida, fa poc més de 50 anys que ni sabien el que era aquest esport. La culpa la va tenir, com gairebé tot el que va passar a la Xina durant dècades, Mao Zedong. El líder de la revolució xinesa buscava una activitat física que fos capaç de distreure i mobilitzar el poble al mateix temps. El seu primer ministre, Xue En Lai, li va proposar el tennis de taula, que havia conegut quan era jove gràcies a uns missioners. Es va distribuir material arreu del país i es va alliçonar els joves perquè juguessin a tennis de taula en comptes de córrer o jugar a futbol. S’atribueix a Mao aquesta frase per encoratjar els seus compatriotes: «Considereu la pilota com el cap del vostre enemic capitalista. Colpegeu-la amb la vostra pala socialista i haureu guanyat un punt per a la mare pàtria.»
L’any 1953, en plena revolució, la Xina es manté al marge de les grans competicions esportives, però en canvi sí que participa per primer cop en un campionat mundial de tennis de taula, a Romania. Tres anys més tard, arriba la primera recompensa, un bronze per equips masculins en el mundial de Tòquio. El 1959, Jung Kuotan es converteix en el primer xinès a guanyar un títol mundial en imposar-se en la final del campionat que es disputa a Dortmund (RFA). La irrupció dels xinesos és espectacular i en els campionats del 1961 i 1963 guanyen les quatre medalles que hi havia en joc en la prova masculina. El 1961, la Xina també guanya el títol individual femení, el primer de la seva història. Els jugadors de la Xina van trencar el domini dels japonesos, que al començament dels anys 50 havien posat fi a l’hegemonia europea.
Hi ha qui ha buscat tota mena d’explicacions al domini dels xinesos en particular i al dels asiàtics en general en el tennis de taula. S’ha dit i escrit que la forma dels seus ulls els dóna una visió perifèrica de joc que no es pot igualar, que són tan hàbils amb la pala perquè estan acostumats a menjar amb bastonets… Els responsables del tennis de taula xinès repeteixen periòdicament, quan s’usa aquest discurs, que el seu secret és el treball: «Oblideu totes aquestes idees ridícules. Els xinesos no estan més predisposats que els altres. S’entrenen com tothom i si tenim un avantatge tothom el pot veure: simplement nosaltres som molts més», deia abans dels Jocs d’Atenes el responsable del tennis de taula xinès Cai Zhenhua. De la quantitat en surt la qualitat i com que hi ha més de 30 milions de xinesos que juguen al tennis de taula és fàcil que surtin grans jugadors i que la federació xinesa disposi d’un miler de jugadors de primer nivell i un altre miler, de reserva. I això que en els últims anys molts jugadors i jugadores de bon nivell han abandonat el país per anar a jugar a equips europeus i han quedat fora de la selecció xinesa.
Els equips masculins de la Xina han estat a tots els podis dels mundials des del 1971 excepte el 1991, amb 12 títols i cinc subcampionats i a tots els femenins des del mateix any, amb 15 títols i tres subcampionats. Pel que fa als títols individuals, n’ha guanyat nou dels 14 últims en homes i 14 dels 15 últims, en dones. En els Jocs Olímpics, els xinesos han guanyat 34 medalles des que el tennis de taula va entrar en el programa olímpic el 1988. De les 20 medalles d’or que s’han disputat, els xinesos n’han guanyat 16. Només se’ls van escapar els títols masculins del 1988, 1992 i 2004 i el de dobles femenins del 1988.
La «invasió» xinesa d’Europa
A Europa, cinc dels sis últims títols femenins (del 1998 al 2007) els han guanyat xineses nacionalitzades. La final d’aquest any la va guanyar l’holandesa Jiao Li a la luxemburguesa Xia Lian Ni, que havia estat la campiona europea els anys 1998 i 2002. El 2005 va guanyar el títol europeu l’austríaca Jia Liu, el 2003 va jugar la final la italiana Wenling Tan i el 2000 va ser campiona d’Europa l’alemanya Qianhong Gotsch. L’any 1990 la suïssa Tu Yong va ser subcampiona d’Europa. En els Jocs de Sydney, entre els 32 jugadors del quadre final hi havia, a més dels tres jugadors de l’equip de la Xina, onze xinesos nacionalitzats a Alemanya, el Japó, els Estats Units i Taiwan.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 6 d’agost del 2007)