Papers d'esports

Divendres vinent s’inaugura a Osaka l’11a edició dels campionats del món d’atletisme, i la federació internacional (IAAF) ha anunciat que hi aplicarà el programa de control de dopatge més ampli que ha fet mai. La IAAF té previst fer un miler de controls antidopatge, superant àmpliament els 885 que va fer fa dos anys a Hèlsinki. Des que es van començar a disputar els mundials d’atletisme l’any 1983, la IAAF ha fet un total de 3.475 controls antidopatge en aquests campionats, que han donat un resultat de 32 positius. Només en dues de les deu edicions precedents dels mundials no hi va haver cap positiu, el 1983 a Hèlsinki i el 1995 a Göteborg. El rècord de positius el té el mundial del 2001, que es va fer a Edmonton (Canadà), amb nou. Dels 32 positius, deu van afectar atletes que havien guanyat alguna medalla, i en tres casos el dopat havia estat el campió.
La primera de la llista va ser la suïssa Sandra Gasser, tercera en els 1.500 de Roma 87. Quatre anys més tard, a Tòquio, n’hi va haver dos casos, els de la velocista soviètica Irina Sliusar i la migfondista nord-americana Delisa Floyd. Cap de les dues no va arribar a les finals. El 1993, a Stuttgart hi va haver quatre positius, tres en llançaments masculins i un en els 800 m femenins. Mike Stulce (Estats Units, tercer en llançament de pes) i Dimitri Polugin (Uzbekistan, tercer en llançament de javelina) van haver de tornar les medalles. Romas Ubartas (Lituània, quart en llançament de disc) i Lilija Nurutdinova (URSS, setena en els 800 m) van ser els altres afectats. El 1997, a Atenes hi va haver cinc casos de dopatge. Alexander Bagatx (Ucraïna, pes) va perdre el títol, i Olimpíada Ivanova (Rússia, 10 km marxa), la medalla de plata. Els altres dopats van ser atletes menors: el francès Pascal Maran (400 m tanques), la saltadora de triple kazakh Oxana Zelinskaia i la corredora russa de 800 m Liubov Tsioma. El 1999, a Sevilla, el rus German Skurgin va perdre el títol dels 50 km marxa. El nigerià Davidson Enzinwa (100 m), el somali Mohamed Aden (1.500 m) i Hannah Cooper (Libèria, 4×100 m) el van acompanyar en l’oprobi.
El mundial del 2001 va batre tots els rècords, amb nou positius, tot i que només un, el de l’algerià Ali Saidi-Sief, segon en els 5.000 m, va afectar un medallista. També van donar positiu Christophe Cheval (França, 200 m), Andrei Mikhnevitx (Bielorússia, pes), Roberto Barbi (Itàlia, marató), Natàlia Sologub (Bielorússia, 400 m), Ana Termure (Romania, javelina), Verolyn Clarke (Canadà, 100 m), Iekaterina Lestxova (Rússia, 200 m) i Svetlana Laukhova (Rússia, 100 mt). A París 2003 hi va haver cinc positius: Kelli White va perdre els títols dels 100 i els 200 m i Dwain Chambers va fer perdre a la Gran Bretanya la medalla de plata en els 4×100 m, a més del quart lloc en els 100 m. També van donar positiu Kevin Toth (Estats Units, pes), Chris Phillips (EUA, 110 mt) i Fouad Chouki (França, 1.500 m). Fa dos anys, a Hèlsinki hi va haver dos positius: l’ucraïnès Vladislav Piskunov (12è en martell) i la llançadora de disc índia Neelam Jaswant Singh, que no va superar la fase de qualificació.

Sancions «a posteriori»
A més dels atletes que han donat positiu en controls fets durant els mundials, també hi ha els que han resultat afectats per controls, investigacions o confessions posteriors. És el cas de Ben Johnson, que va perdre l’or del 1987 quan el 1989 va confessar que es dopava des del 1985. I el de Tim Montgomery, a qui la implicació en el cas Balco del 2003 li va fer perdre la medalla de plata dels 100 m i la d’or dels 4×100 m que havia guanyat l’any 2001.

Tot perdut des del 2000
La velocista nord-americana Kelli White va donar positiu per Modafinil, un estimulant, a París 2003, i va perdre l’or dels 100 i els 200 m. Posteriorment va quedar implicada en el cas Balco per consum d’anabolitzants, i li van anul·lar tots els resultats que havia fet des del 15 de desembre del 2000. White va perdre, entre d’altres, la medalla de plata dels 200 m del mundial del 2001 i la d’or del relleu dels 4×100 m en el mateix campionat.

885 controls a Hèlsinki
Fa dos anys, en el mundial d’Hèlsinki, la IAAF va fer 885 controls entre els 1.688 atletes que van participar en el campionat. 468 controls es van fer durant la competició i 417 en els dies previs, dels quals 377 van ser controls de sang. En 255 es van fer anàlisis per trobar EPO. A Hèlsinki es va doblar el nombre de controls fets respecte de dos anys abans a París, on s’havien fet 405 tests entre els 1.679 atletes que van participar en aquell campionat.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 22 d’agost del 2007)